LA PARTICIPACIÓ POLÍTICA I ELECTORAL A TRAVÉS D’INTERNET

Internet és una eina de democratització de la política. Aquesta és una de les idees que amb més força està sorgint arran de la revolució que la xarxa ha suposat vers la nostra societat occidental. Aquí a casa nostra, en els darrers mesos s’ha començat a posar èmfasi, per bé que molt tímidament com a continuació mostraré, en aquest concepte. Es tracta doncs, d’aprofitar les eines que la xarxa ofereix per a la participació política i electoral, en el nostre cas, d’es d’una òptica clarament partidista, donada l’escassa estructuració d’un teixit associatiu i en tot cas de reivindicació que esdevingui una força complementària (quan no substitutiva) dels partits polítics. En aquest article intentaré descriure molt breument algunes de les eines principals de participació política a la xarxa que són utilitzades pels partits i comitès electorals als Estats Units i comparar-ho després amb els partits catalans, per veure quin és el grau d’utilització d’aquestes eines.

Abans però, cal fer una advertència fonamental. Qualsevol valoració sobre la implementació d’aquestes eines de participació política sobre la xarxa, haurà de fer-se tenint en compte quina és la seva viabilitat i potencialitat. Més encara, cal considerar fins a quin punt les eines de e-participació són “rendibles” en tant en quant quin és el nivell d’ús d’internet per part dels catalans. És així com cal tenir en compte que només el 38,7 % dels catalans es connecten a internet almenys un cop a la setmana (FONT: IDESCAT). Aquesta xifra arriba al 83% als Estats Units (FONT: US CENSUS BUREAU). Dit d’una manera molt més clara encara, les eines de participació política al mercat català, poden tenir un públic potencial d’uns 2 milions d’electors (essent optimista). Les mateixes eines als Estats Units, tindran un públic potencial de més de 200 milions d’electors.

Aquest és doncs, un dels motius que em permet justificar perquè utilitzo com a model els Estats Units en aquesta matèria, ja que és on la ratio cost de la posada en marxa de l’eina (despeses d’infraestructura informàtica, supervisió,…) / benefici que se’n obté (número d’electors que la utilitzen) és més favorable.

Més enllà de les accions de persuasió (paraula que de ben segur no ens connota erròniament la valoració negativa com ho fa si parlem de “lobby”) dels grups d’interès i col·lectius en general, em centraré aquí amb les accions i eines individuals que té l’elector a l’abast a través dels partits, per bé que la majoria d’elles són compatibles amb

Quines són però aquestes eines principals emprades per les plataformes electorals nord-americanes per tal d’incentivar la participació electoral i la campanya? Bàsicament, les podríem classificar en 3 blocs diferenciats: mecanismes de participació institucional (1), de comunicació i difusió política a través dels mitjans de comunicació (2) i activitats de promoció a través dels partits/plataformes (3). Una descripció que necessàriament serà breu donada la diversitat de formes que pot adoptar en funció del tipus d’elecció, sistema polític, campanya, etc.

En el primer bloc hi trobem tots aquells mecanismes de comunicació entre l’elector i les institucions polítiques. Podem citar aquí doncs la possibilitat d’escriure i signar peticions als representants polítics, reunir-se amb ells, etc. En segon lloc, trobem tots aquells mecanismes que permeten facilitar la comunicació entre l’elector i els mitjans de comunicació. Des d’escriure una carta al diari, fins a entrar per telèfon a algun debat televisiu/radiofònic, tot val per fer arribar al màxim número d’electors possibles d’aquell mitjà. Finalment, trobem les eines més conegudes (però no per això més importants), la contribució econòmica a la campanya, la realització de trucades als sectors clau on cal mobilitzar, house party, i un llarg etcètera.

Cadascun d’aquests blocs ofereix en el seu si, un número gairebé infinit de possibilitats, amb moltes variants, però per ajudar a copsar d’una manera clara quines són realment aquestes eines i com funcionen, aconsello al lector interessat una visita al action center del Partit Republicà. Aquesta plana, resumeix molt bé les principals eines que té el ciberelector per a fer sentir la seva veu, per bé que cada candidat i plataforma electoral, les sol incorporar a la seva plana web.

Ens preguntem ara quines són les eines de e-participació que han incorporat les planes web dels partits polítics catalans? Lamento no donar un estudi acurat al respecte, però el panorama és tan profundament desolador i desèrtic que em resulta francament frustrant fer un anàlisi al respecte.

[@more@]



Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet Facultat de Ciències Polítiques i de l\'Administració Universitat Pompeu Fabra
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.