L’IMPACTE DE LA CAMPANYA ELECTORAL SOBRE L’ABSTENCIÓ

Les eleccions municipals han posat de manifest de nou la preocupació sobre l'escassa participació electoral. Sembla doncs que ens hem acostumat a nivells de participació propers al 50%, en una clara tendència descendent que s'ha accentuat en els darrers quatre anys.

La participació electoral però, té un component bàsic político-partidista que condiciona qualsevol acció que es pugui dur a terme per tal de fomentar-la. Dit d'una altra manera, el nivell de participació no és neutral per als diferents partits polítics, més aviat al contrari, d'aquí que difícilment des dels partits es pugui afrontar globalment el repte de fomentar la participació electoral, atès que aquesta mai serà una iniciativa de suma zero, és a dir, sempre beneficiarà a uns i perjudicarà a uns altres electoralment.

Deixant a banda però (encara que sigui temporalment) aquesta perspectiva partidista, resulta xocant també la poca acceptació que té entre la població (catalana, posem per cas) de les principals iniciatives que poden contribuir més a fomentar la participació electoral en qualsevol comici. Reprenent aquí el triangle de la participació política (i per tant, també electoral), em centraré a continuació en una d'aquestes mesures paradoxals per aconseguir aquest objectiu.

Quan una marca, posem per cas una gran multinacional, posa al mercat un nou producte i vol que aquest sigui conegut per part de la màxima quantitat de població possible, posa en marxa una gran i llarga campanya de màrqueting per donar-lo a conèixer. Anuncis en premsa, revistes, ràdio i televisió s'impregnaran com a mínim durant un mes d'anuncis sobre el nou producte, amb missatges adreçats per als diferents públics potencials, amb anuncis a diferents hores del dia (article al respecte) per tal de cobrir diferents tipus d'espectadors, diferents audiències i tot plegat, una gran i sobretot molt costosa maquinària per tal de promocionar aquest nou producte. Campanyes que d'altra banda, ja ens tenen acostumats a nosaltres (els compradors potencials) i que per tant, veiem amb tota normalitat aquestes marees publicitàries que ens rodegen contínuament i forment part gairebé de la nostra quotidianitat. Fins al punt que les valoracions sobre la publicitat, cada cop més creativa i més còmoda per als ulls del espectador, no són generalment negatives.

Es tracta per tant d'aplicar simplement la teoria del màrqueting a l'hora de vendre un producte, utilitzant els impactes electorals i maximitzant l'impacte sobre el consumidor potencial. Doncs bé, aquesta normalitat amb la que assumim les campanyes comercials de les grans multinacionals, paradoxalment desapareix amb les campanyes dels partits polítics.

La imatge (valoració) que els ciutadans fan al nostre país sobre les campanyes electorals, no només és molt més negativa que la de la resta de campanyes publicitàries, sinó que a més, per part del consumidor potencial (votant), és vista com quelcom estrany, aliè i fins i tot pervers. Ras i curt, no mirem amb els mateixos ulls un spot electoral que qualsevol altre spot publicitari. És per aquest motiu que calen més impactes mediàtics positius sobre l'elector per tal de convèncer-lo (mobilitzar-lo) en el màrqueting polític que en el màrqueting dirigit al consum.

En conseqüència doncs, aquesta visió a la defensiva del màrqueting polític per part dels electors necessita d'una major intensitat per tal de vèncer aquesta ressistència a priori del electorat potencial per tal de mobilitzar-lo. I és aquí quan sorgeix la enorme paradoxa. A diferència de les campanyes de màrqueting de qualsevol altre producte o servei (o fins i tot de plataformes o altres objectius polítics), que duren mesos, amb anuncis al llarg de tota la franja horària, a tots els mitjans i per a tots els públics, les campanyes electorals al nostre país, no només duren 14 dies sinó que la seva intensitat (en termes de spots) és ínfima.

Espanya, és dels poquíssims estats al món on la campanya electoral està limitada a tant sols 14 dies (en el nostre entorn europeu, no són habituals les reestriccions en aquest sentit, amb algunes excepcions com el cas francès, amb 2 mesos de duració) durant els quals el número de spots electorals sobre el total de publicitat no arriba ni tant sols al 5% del total d'anuncis emesos per les cadenes de ràdio o televisió. Anuncis que a més, venen precedits dels habituals avisos “espais gratuïts de propaganda electoral”, que són en definitiva, un avís per a canviar de canal tot seguit, i es produeixen, el que es pitjor encara, només a determinades hores, fet que no permet arribar als oients o teleespectadors de la resta de la franja horària.

Tornant al exemple de la multinacional anterior, quin seria el resultat (en termes de número de vendes) si la campanya per a la promoció d'un nou producte que es pretén, arribi a tota la població, durés només 14 dies, al llarg dels quals s'emetran com a màxim 1-2 anuncis al dia de 30 segons a la ràdio i televisió, a les mateixes franges horàries sempre i sota “avisos” de publicitat, que són una gran crida a canviar de canal? La resposta és òbvia, la campanya resultaria un fracàs estrepitós. El mateix passa amb les campanyes polítiques.

Resulta ingenu creure que amb aquests paràmetres sota els quals s'ha de constrenyir la campanya electoral, els partits siguin capaços de donar a conèixer les seves ofertes, mobilitzar al seu electorat i en definitiva, que la població acudeixi a les urnes, ni tant sols que sàpiga que hi ha eleccions. La teoria del màrqueting, funciona de la mateixa manera per a la política com per a la resta de productes o serveis i si acceptem que és necessària una gran, llarga i costos a campanya per llençar al mercat un nou producte, el mateix ha de succeir amb les campanyes electorals, que tenen no ho oblidem el mateix objectiu: fer comprar el producte (vot) per part del màxim número d'electors possibles.

Lliberalitzar, o si més no allargar les campanyes electorals, seria la mesura més ràpida, més efectiva, més eficaç i que menys reformes estructurals, institucionals i legislatives comportaria per tal d'incrementar la participació electoral a qualsevol comici. Més encara, un increment de la participació electoral no s'entén sense cap perllongament de la campanya electoral, atès que tal i com està configurada actualment, aquesta és manifestament incapaç d'arribar al electorat que pretén mobilitzar.

[@more@]



Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet
Facultat de Ciències Polítiques i de l\’Administració
Universitat Pompeu Fabra

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.