Aquest era l’eslògan que Kerry-Edwards
utilitzava en la recta final (les darreres dues setmanes) de la seva
llarga campanya per a les presidencials als EEUU del 2004. Aquest
era, un eslògan clarament destinat a la mobilització
del electorat demòcrata. De similar forma, la segona
setmana de la campanya a casa nostra s’ha caracteritzat per un gir en
el mateix sentit, cap a la mobilització del electorat, gir
visible en els spots d’aquesta setmana, per exemple, però
també en els discursos dels candidats.
Aquests dies de campanya, amics i coneguts m’han
preguntat sobre l’estil dels mítings d’en José
Montilla. Més en concret, per la seva particular (i insòlita
a Catalunya) posada en escena: sense l’omnipresent (i sovint,
recarregat) faristol, sense escenari i amb només un micròfon
per defensar les seves idees. Abans de passar a donar el meu
punt de vista sobre aquest modus operandi, vull ressaltar la
meva sorpresa davant aquestes preguntes, és a dir, l’interès
(o curiositat) que havia despertat aquesta manera particular de fer
els mítings, més encara, la fixació també
per les formes en la campanya electoral.
Fins ara, estàvem
acostumats a veure el candidat, a sobre d’un escenari, sovint
acompanyat de joves (vestits tots igual, per evitar espontaneïtats
indesitjades i no centrar l’atenció més del
necessari), i sobretot, d’un faristol amb més o menys gadjets
incorporats (l’últim dels quals, és l’ús d’una
pantalla enlloc del clàssic rètol amb l’eslògan
corresponent). L’auditori, salpicat de banderes, situat enfront del
speaker, com qui va al cinema o a veure una obra de teatre (de
fet, els mítings es fan als mateixos llocs on es representen
obres de tot tipus).
Enfront d’això, el
PSC ha apostat amb contundència (ja va fer les primeres proves
durant la campanya del Referèndum del 18J) per una nova
manera de fer mítings. El candidat, ja no està
separat del auditori, està rodejat d’aquest. Amb només
un micròfon (inalàmbric, és clar), es rodeja
d’un grup més o menys nombrós de persones (entre 100 i
300), mentre fa el seu discurs (sovint més sectorial que no
pas territorial), i fins i tot, contestar preguntes (preparades, és
clar), per part del públic que l’envolta.
L’interacció i la
proximitat amb el públic és doncs, molt més gran
que amb el clàssic format. Es pretén així
humanitzar el candidat, al mateix temps que transmetre una sensació
de suport popular, al estar aquest rodejat de gent (de tot tipus, no
només joves).
Ara bé, aquest
format, té una altra ventatja, tant o més important per
al PSC com les anteriors. Permet reduïr la necessitat de
mobilització dels militants, podent fer mítings amb un
terç o la meitat del públic que requeriria un auditori
convencional. Aquest element, lliga amb una de les claus sobre
les que mai s’insistirà prou en les campanyes electorals,
especialment aquesta, la capacitat de mobilització dels
respectius electorats per part dels partits polítics.
Al llarg d’aquesta
campanya, l’espectador més curiós haurà
pogut comparar el grau d’afluència als mítings de les
diferents forces polítiques, i molts d’ells, hauran extret les
seves pròpies conclusions. Queda clara doncs, la utilitat
d’aquest tipus de format.
Els socialistes doncs, han
basat la seva campanya, en la totalitat dels actes sectorials i en
bona part dels actes territorials, en aquesta nova manera de
fer mítings. Això no vol dir però, que no facin
l’habitual míting final, per cert, canviant a darrera
hora la seva ubicació, finalment es farà al Palau
Blaugrana, amb una capacitat molt inferior a la de l’espai on estava
prevista inicialment la seva celebració.
Un altre dels elements
innovadors de la campanya del PSC, tan simple com efectiu, és
l’ús de tècniques personalitzades o especialitzades
de fer campanya. Dit d’altra manera, el cartell (fotografia i
eslògan) que hom pot veure al metro, és ben diferent
del que hi ha penjat als fanals d’arreu del país, o a algunes
ciutats respecte d’altres. Es tracta doncs, de crear missatges
personalitzats per col·lectiu, augmentant així,
l’efectivitat de la campanya, i per tant, del candidat sobre els
diferents territoris/sectors.
Aquesta campanya ens ha
servit, per veure elements innovadors en la manera de pensar les
campanyes electorals, diferents maneres de convèncer
l’electorat. Si són o no efectius (a la pràctica), ho
veurem dimecres al vespre.
[@more@]
