Foment està donant els darrers passos administratius per a la lliberalització del sector ferroviari pel que fa a les mercaderies. No més enllà doncs del segon semestre del 2006, les empreses que han obtingut llicència per a operar (ACS i Comsa, tot i què se’n esperen d’altres) haurien de poder començar a circular per les vies d’ample ibèric de l’ADIF aptes per a mercaderies.
Les previsions de creixement del sector un cop lliberalitzat són modestes, ja que el sector de les mercaderies per ferrocarril, tot i les seves importants avantatges comparatives, és menys que un embrió encara a l’Estat Espanyol (4% del total de mercaderies a l’Estat transportades per ferrocarril). S’espera doncs que l’incorporació de la competència esdevingui un revulsiu per al seu creixement.
Ara bé, cal dir que aquest procés no s’ha obert a instàncies del legislador espanyol, sinó del europeu. Així doncs, des del 2003 que existeix la Xarxa Transeuropea de Transport Ferroviari per Mercaderies, que permitia el tràfic de diferents companyies ferroviàries dels Estats membres de la Unió a través d’aquesta xarxa. El segon pas, és la lliberalització intraestatal del tràfic de mercaderies per tal d’acabar al 2010 amb la lliberalització total del sector ferroviari, tant amb passatgers com amb mercaderies.
Per tal d’arribar a aquest punt, s’ha seguit un llarg camí que va passar en primer lloc (i també per voluntat de la Unió Europea) per la separació entre la gestió de la infrastructura i del servei ferroviari (creant així l’Administrador d’Infrastructures – ADIF i la Renfe – operadora), cicle que es tanca amb la creació d’un òrgan d’arbitratge (similar a la CMT o CNE) que estarà llest a principis de l’any vinent
Dèiem que la lliberalització del ferrocarril (en aquest cas en l’àmbit de les mercaderies) és un repte i sobretot una oportunitat. Aquesta mesura ha de permetre el creixement del sector a través de la competència i la innovació, dues de les claus que expliquen el poc pes específic del ferrocarril a Espanya i Catalunya. El transport de mercaderies amb tren es, si s’aposta decididament pel sector, més ràpid, més barat, més segur i més ecològic que no pas la carretera en distàncies mitjanes – llargues (a partir de 300 quilòmetres). Deixant de banda el transport de paqueteria a Alta Velocitat seguint el model francès que està sent un èxit rotund.
Ens falta doncs innovació, competitivitat i una aposta decidida. Traient mercaderies de la carretera i posant-los al ferrocarril, no només descongestionarem les carreteres, sinó que respectarem més el medi ambient, reduirem l’accidentabilitat, augmentarem la competitivitat de la nostra indústria i optimitzarem els recursos disponibles.
Aquest oritzó però, només és possible si s’apliquen les mesures fiscals necessàries per tal d’incentivar el sector, si les Administracions Públiques aposten decididament pel ferrocarril, si les nostres empreses són capaces de realitzar aquest canvi de la carretera al tren i si finalment, la lliberalització esdevé un èxit.
[@more@]
