"La guerra del agua" i el "agua para todos", són eslògans que no ens són gaire llunyans. I no només per l’actual sequera que estem patint, sinó arran del derogament parcial de la llei del PHN.
El Plan Hidrológico Nacional al qual fem referència, era a totes llums, un pla fet sense cap mena de sentit comú. Una llei, que es basava essencialment en el trasvàs de 850 hm3 de l’Ebre fins al País Valencià, Múrcia i Andalusia. Una obra faraònica, valorada en uns 11.000 MEUR i d’una durada aproximada de 10 anys. Això sí, durant el 2004 ja es van produïr les primeres inauguracions de ben bé no se sap què, però amb el cartell del PHN.
Aquest pla no responia doncs a cap lògica d’economia del aigua, ambiental o geogràfica, però tenia alguns elements positius per a Catalunya i en particular per a les Terres de l’Ebre. En concret, i gràcies a les esmenes peresentades per CIU es va aconseguir un importantíssim paquet d’inversions (d’uns 150MEUR aproximadament) en matèria de medi ambient, economia productiva i infrastructures per a les Terres de l’Ebre. En segon lloc, el PHN contemplava la creació del CPIDE (Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre), que suposava una revolució en el control i supervisió de multitud d’indicadors sobre el riu Ebre i el seu entorn, a través de la monitorització en temps real. Un consorci a més que tenia capacitats decisòries pel que fa al trasvassament. I per últim, el pla contemplava l’interconnexió de les xarxes hidràuliques CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona) i la xarxa Ter-Llobregat (que abasteix la Regió Metropolitana de Barcelona).
En resum, 3 aspectes positius del Plan que també varen desaparèixer amb l’arribada dels governs socialistes a Catalunya i a l’Estat Espanyol.
Si bé, és cert que em de valorar positivament la multitud de projectes de reutilització de l’aigua, optimització de les xarxes de transport (és a dir, evitar les pèrdues d’aigua en aquestes xarxes) així com la creació de dessaladores.
I és que el futur passa per aqui. La gestió de l’aigua al segle XXI ha de passar necessàriament per 1) depuració i reutilització de les aigües residuals, 2) optimització i reducció de les pèrdues de les xarxes de transport, 3) la dessalació mitjançant processos respectuosos amb el medi ambient i 4) contenció del consum. Però per tal d’aconseguir aquests objectius, cal un gran Pla Hídric de llarg abast, no només actuacions pràcticament cojunturals en funció de si hi ha o no sequera. La gestió de l’aigua és quelcom més important i seriós com per a actuar només en temps de vaques flaques.
Uns objectius en matèria hídrica que han de conviure amb el creixement econòmic, amb les necessitats i aspiracions de la nostra societat, i és per això que cal posar un èmfasi especial en l’interconnexió de xarxes i en la dessalació. El primer ens permet una òptima gestió dels recursos disponibles, no només dintre de Catalunya, sino també amb la conca del Roïne, que ens ha de permetre garantir en tot moment les necessitats del país en matèria d’aigües. I en segon lloc, de cara a les poblacions més costaneres, cal tenir en compte la dessalació com un mecanisme cada dia més barat d’obtenció d’aigua potable, totalment apta per al consum humà i que si s’obté d’una manera respectuosa amb el medi, serà una de les claus per a la gestió de l’aigua al segle XXI.
Ara bé, si no hi ha sentit comú, en res quedaran tots aquests postulats que tan bàsics, senzills i lògics són.
[@more@]
Bé xeic, veig que continues amb una linia que oblida lo principal.
Tu, com bé emanen les teues opinions i enllaços, continues amb el «desenvolupis-me» o «creixement insostenible».
La situació actual només és fruit de la sobreexplotació interesada. Desde els cultius intensius fins les conurbacions a lo bèstia.
I, com bé deus intuir, això ja s’ha acabat.
Hem entrat en l’era de la misèria, de la que, com bons gastadors, en tintran un fort sotrac les classes menys desafavorides del planeta.
Com ja passa.
La clau per evitar el canvi comença per una sola cosa, apagar les bombes i grifos que porten l’aigua al malbaratament i l’ineficiencia. I l’altra, pagar el seu preu en funció de la renda per càpita i el destí de l’aigua.
Però, desgraciadament això acabaria en lo negoci de estes classes mitges-altes i altes que viuen del enredo, especialment les polítiques.
Suposo que a tu t’agraden més les idees del Foronuclear que de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua…
Grans obres i gasto perpetu!
Pura explotació
Benvolgut ‘nontinc’, contesto punt per punt al teu comentari:
«Tu, com bé emanen les teues opinions i enllaços, continues amb el «desenvolupis-me» o «creixement insostenible»»
1.- Si has llegit l’article, veuràs que dels 4 eixos de la política hídrica òptima (segons el meu punt de vista), 2 fan referència precisament a l’estalvi i al ús sostenible dels recursos.
«La situació actual només és fruit de la sobreexplotació interesada. Desde els cultius intensius fins les conurbacions a lo bèstia.»
2.- La sequera és un fenomen estructural, a llarg termini, que poc te a veure amb les urbanitzacions o el creixement urbanístic. O és que el canvi climàtic és degut a l’especulació urbanística?
«Hem entrat en l’era de la misèria, de la que, com bons gastadors, en tintran un fort sotrac les classes menys desafavorides del planeta.»
3.- Precisament per evitar això faig una crida a la dessalació massiva a gran escala, a través fins i tot de l’energia nuclear.
«La clau per evitar el canvi comença per una sola cosa, apagar les bombes i grifos que porten l’aigua al malbaratament i l’ineficiencia. I l’altra, pagar el seu preu en funció de la renda per càpita i el destí de l’aigua.»
4.- Pagar un subministre (és més, un bé públic) com l’aigua en funció del nivell de renta, i no del consum, és profundament malbaratador. Aquesta és una flagrant contradicció, sota la meva modesta òptica.
«Però, desgraciadament això acabaria en lo negoci de estes classes mitges-altes i altes que viuen del enredo, especialment les polítiques.»
5.- Si un negoci té poc a veure amb (suposo que et refereixes a) la burgesia i els grans capitals, és el de l’aigua. Només cal veure la composició del teixit empresarial que se’n encarrega del subministrament hídric.