El govern català va presentar ahir, el Pla d’Infraestructures de Transport a Catalunya (PITC) 2006 – 2026. Un pla que més enllà de les presentacions mediàtiques, és en bona part, un resum de les actuacions incloses en el Pla Director d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PDI), el Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport del Ministeri de Foment (PEIT), el Pla de Transports de Viatgers de Catalunya, així com alguna que altra promesa electoral.
Pel que fa al repartiment de les inversions, el ferrocarril s’enduu el 68% dels 37.115MEUR fins al 2026, enfront dels 11.938 MEUR que s’emporta l’ampliació i millora de la xarxa viària del país. Ara bé, hem de tenir en compte que dels 25.177MEUR dedicats al ferrocarril, 12.430MEUR (49,37%) pertanyen a la construcció de la Línia d’Alta Velocitat Lleida – Barcelona – Frontera Francesa. És a dir, si descomptem l’efecte distorsionador que provoca aquesta línia, la relació ffcc – carretera és de 51% i 49% respectivament.
El Pla a més, no contempla ni la construcció del quart cinturó, ni del túnel d’Horta. Tenint en compte que el que es tracta, és planificar les infraestructures i la mobilitat arreu del país fins al 2026, resulta especialment rellevant prendre una decisió ferma sobre aquests dos grans i necessaris projectes, més enllà de les condicions i suports polítics contextuals. Aquesta és la finalitat d’un pla. O així hauria de ser.
Un altre dels aspectes que es troben a faltar en el document presentat, és la referència a l’iniciativa privada, conseqüent de la imminent liberalització del sector ferroviari, tant pel que fa als passatgers, com de manera molt especial, a les mercaderies. En aquest sentit, no es contempla d’una manera clara la col·laboració del sector privat, com d’altra banda, sí fa el PEIT.
Pel que fa a l’àmbit concret de les mercaderies per via fèrria, es planteja l’escenari 2026 amb un 11% del total del volum de mercaderies, des del 4% actual. Aquest objectiu, és molt modest, tenint en compte sobretot les enormes potencialitats de la liberalització del sector, que juntament amb els incentius fiscals corresponents ens permetrien arribar sense gaires problemes a una xifra entre el 15 i el 17% d’aquí 20 anys.
Aquest és un pla que convé recordar, està en gran part supeditat a les inversions i prioritats del Ministeri de Foment. Del total d’inversions, un 57,7% corresponen a la voluntat de l’Estat Espanyol, deixant a banda l’Eix Transversal Ferroviari, del qual ni se sap quan es farà ni qui el pagarà.
El PITC tampoc dóna una solució clara per al corredor del mediterrani. Tot i que aposta per una nova línia d’alta velocitat Barcelona – València, no diu si aquesta s’ha de fer aprofitant la via existent o si bé ha de ser segregada. Al igual que tampoc aposta per la creació del metro – tramvia del Camp de Tarragona,…
En definitiva, és un pla que no aporta res de nou (no hi ha cap nova inversió respecte altres documents presentats i aprovats amb anterioritat), no concreta calendaris d’execució, fet especialment rellevant pel que fa a les infraestructures viàries, que necessiten de noves autovies i millores ara, no al 2026, un pla que no aprofita les sinèrgies amb el sector privat (que les hi ha si es saben buscar), que depèn fonamentalment de les decisions que es prenguin des de Madrid i que finalment, no dóna noves solucions a les necessitats estratègiques i de planificació de la mobilitat.
[@more@]
