JA HO FARÀ EL BCE

És
com si encara no haguem pogut o volgut assimilar que ja no tenim un Banc
Central que fixa els preus en funció dels interessos del govern, o bé recórrer
sistemàticament a tocar els tipus de
canvi.

Des
de l’entrada a la zona euro, especialment a Espanya, hi ha la sensació de que,
de la mateixa manera que no tenim la competència per a fixar els tipus d’interès,
tampoc la tenim per a controlar la inflació. I per tant, no cal preocupar-nos-en, ja
ho farà el BCE.

És
cert que el principal, i gairebé únic i
absolut, objectiu del Banc Central Europeu és el control de la inflació. De fet,
aquest era un dels motius pels quals molts criticaven el Tractat Constitucional
Europeu, però tampoc és menys cert, que el BCE no té ni tots, ni els suficients
elements per al control efectiu de la inflació. Sembla
ser, que amb l’arribada al SME primer, i amb l’euro després, ens varem
desempallegar de la pesseta, però també de la preocupació pels preus.

Així
doncs, l’autonomia en la capacitat normativa tributària dels diferents països
membres de la UE, però especialment a Espanya i amb les Comunitats Autònomes, és
un bon exemple de l’oblit de la
inflació com a problema.

Un
dels mecanismes habituals als Estats Units per a compensar les retallades d’impostos,
i especialment preuat per la família Bush (tant
pare com fill), és l’increment exponencial de les taxes. Tot s’hi val, des dels
bitllets d’avió fins a la
gasolina. Des dels documents oficials fins a les obres. No
cal pensar gaire per veure quins són els efectes d’aquestes polítiques. Més
enllà de l’efecte barrera d’entrada
per a les rendes més baixes, hi haurà un clar increment del nivell de preus. Ja
que ningú, òbviament, vol assumir el cost de les noves taxes.

Aquí,
també pensem com la família Bush. També
ens agrada posar taxes a la
gasolina. I més d’un
li agradaria fer pagar un euro per cada visita mèdica. A diferència dels Estats
Units però, aquí no ens cal abaixar impostos per tal de compensar-ho amb més
taxes (i més inflació), sinó que directament, no ens calen excuses.

La
inflació, si bé no ho podem considerar com a únic, total i absolut, problema de
la nostra economia, ens exigeix fer quelcom més per controlar-la que no pas
esperar a la propera reunió del BCE i demanar que es pugin tipus d’interès. No
podem caure en l’error de donar una resposta parcial a un problema global. Més
encara quan el remei, no sempre és millor que la malaltia.

[@more@]

Tweet