El President de la
Generalitat, Pasqual
Maragall ha anunciat avui la convocatòria d’eleccions al
abans de final d’any, previsiblement a la tardor, entre els mesos d’octubre i
novembre, previsiblement.
Quina ha de ser la
estratègia per a la victòria de les properes eleccions?
Per tal de respondre
aquesta pregunta cal fer, vàries reflexions prèvies. En primer lloc, cal
entendre perquè es va produir el govern tripartit. Catalunya arribava a
les eleccions del 2003 en un context de govern interromput amb el mateix partit
i president, CIU i Jordi Pujol. Davant
aquesta situació, tota la oposició en bloc repetia contínuament el missatge
del canvi. Un discurs que ja havia començat a calar al 1999, les primeres
eleccions en les que CIU es va haver d’afrontar al nou PSC.
Perquè dic nou PSC? Doncs
perquè amb la proclamació de Maragall com a candidat, el PSC reformava i
modernitzava tota la seva tradicional plataforma, centrada només en la província
de barcelona, i en els valors del socialisme clàssic (treball, educació
i salut), adoptant també l’ecologisme, però sobretot el catalanisme.
Els socialistes doncs, deixaven de ser vistos únicament en l’eix
esquerra-dreta, sinó també entraven amb més o menys força i credibilitat, en l’eix
nacional. Incorporava a més, una nova imatge corporativa, un nou estil i una
nova marca, que acompanyava i reforçava el canvi en el seu missatge.
Per la seva banda,
CIU també havia fet els deures. En una impecable transició, el
partit canviava el fortíssim i omnipresent lideratge del President Pujol,
pel experimentat en el govern, Artur Mas, fins llavors conseller en cap. La
federació nacionalista també havia fet un esforç en la renovació de la seva
imatge, amb un nou líder, cares noves i una nova imatge corporativa, que
ajudava a simbolitzar la nova etapa en el partit, però també per al país,
segons l’òptica convergent.
El darrer actor
polític important, és ERC. Ja des
del 1999, també aquest partit va saber modernitzar-se, unir-se però sobretot,
moderar-se. La Esquerra del 1999 i 2003 té poc a veure amb la ERC del 1992. Un
partit molt més obert, amb una plataforma més àmplia, ara no només
conformada per independentistes d’esquerres. Això, va permetre als republicans,
allà on els socialistes no resultaven atractius (essencialment fora de
de Barcelona), aprofitar-se del desgast de CIU, que condimentat amb un líder
que transmetia una gran simpatia i frescor, junt amb la sensació de que els
aixelebrats de fa 20 anys ençà, ara eren una formació oberta a tothom, amb
independència de la seva procedència i classe.
Així doncs, quin
van ser els valors, motivacions implícites que va arrastrar el nou govern? Amb
el tripartit, s’obria una nova etapa per al país. Però sobretot, s’associava
amb el nou govern l’esperança, la confiança en una millora de les polítiques
per a un conjunt de la població que o bé ja des del principi o bé amb el
desgast del govern anterior, es mostrava crític amb CIU. Dit d’altra manera, el
tripartit havia de representar tot allò que no podia representar CIU.
Una formació
nacionalista que contra tot pronòstic (fins i tot l’intern), guanyava les
eleccions per setè cop consecutiu. Dit d’altra manera, la seva plataforma
encara era forta, influent i atractiva per al electorat català.
ser els valors, les motivacions, la plataforma i el missatge del guanyador de
les properes eleccions? Intentaré aportar la meva resposta en un proper article.
[@more@]
