No exageraria gaire, qui afirmés avui que als catalans, ens
queden menys de dues setmanes de tranquilitat. I és que a
finals d’aquest mes, començarà al 100% la
precampanya, ara sí a nivell gràfico-publicitari, dels
partits catalans per a les eleccions del 1 de novembre. Pel que fa
als socialistes, la seva tradicional festa de la rosa els hi marcarà
el timing en aquest
crescendo progressiu
de la seva campanya, que ja va arrencar al juny. Per part de CIU, amb
la proclamació d’Artur Mas com a candidat en un multitudinari
míting el dia 30, marcarà l’inici, a tot gas, de la
campanya dels convergents, més que discreta fins ara.
Aquests dies, hem presenciat debats
sobre si aquesta campanya, serà o no diferent a la resta, no
només pel que fa als nous lideratges, programes i discursos,
sinó també pel que al format respecta. I en aquest
sentit, tot apunta a que la campanya que ara comença no
serà gaire diferent a les campanyes anteriors. Si bé
es cert que certs elements seran innovadors, tant l’agenda, el timing
i el format no serà pas gaire diferent a les darreres
eleccions del 2003.
El PSC és possiblement, el
partit que més hagi innovat en la campanya en sí
mateixa. Ja al 1999 primer, però sobretot al 2003, l’aparell
del carrer Nicaragua va realitzar un important esforç (també
pressupostari) per tal de conseguir un nou equip de publicistes, la
seva principal avantatge (i inconvenient) era la seva frescor
derivada de la inexperiència en les campanyes polítiques.
Una continuació en aquest
trencament de les campanyes clàssiques ho hem vist
aquests dies, amb la presentació, ara ja del segon eslògan,
per part dels socialistes catalans “fets, no paraules”. Tot fa
pensar doncs, que el dia 1 de novembre haurem pogut comptar entre 3 i
4 (més 4 que no pas 3 probablement) eslògans en els
mitjans gràfics contractats per l’equip dirigit per José
Zaragoza. Aprofito per recordar que part dels motius que han portat a
l’aparell del partit a anticipar (i per tant, distribuir els recursos
disponibles al llarg de tot l’estiu-tardor), ja van ser analitzats en
un anterior
article, i per tant, no insistiré sobre aquest tema.
El que ens espera per part del equip
liderat per en David Madí, es tot una incògnita encara.
De fet, la campanya de CIU és a hores d’ara, un dels secrets
més ben guardats, símptoma de la importància
atorgada a la mateixa des del carrer Còrsega. De totes
maneres, sembla probable que una de les diferències respecte
l’anterior campanya serà una aposta per una major proximitat,
frescor i potenciació de la imatge juvenil del seu candidat,
Artur Mas. Aquest va ser un aspecte criticat per part d’alguns
analistes gràfics al 2003. Artur Mas tindrà la ventatja
de que tot i ser per molt poc el candidat més jove dels 5
grups parlamentaris amb representació al Parlament (resulta
curiós la similitud en les edats dels candidats, tots ells al
voltant de la cinquantena), té una imatge molt més
jove. Aquest serà doncs, un dels trets a explotar per part
dels dissenyadors gràfics convergents. Ben aviat doncs, podrem
veure un Artur Mas (descaradament) més proper al elector, si
més no pel que als aspectes àudiovisuals fan
referència.
Els que puguin aprofitin doncs, aquests
pocs dies de vacances que encara els hi quedin. Després, tot
el país es submergirà en la campanya, segurament tant o
més emocionant que la del 2003.
[@more@]
