L’ENERGIA EÒLICA

Fa uns dies, va tenir lloc al Perelló, una Jornada sobre l’energia eòlica, especialment en relació amb el Pla de l’Energia 2006-2015 aprovat finalment pel govern, així com la polèmica que recentment ha suscitat aquí a casa nostra, i en especial a les Terres de l’Ebre.

Aquestes jornades, van servir, entre altres, per tal d’esborrar espero que definitivament els dubtes, no sempre amb arguments, al entorn d’aquest tipus d’energia.

Així doncs, va quedar palès que els aerogeneradors no perjudiquen en cap sentit a l’agricultura, no afecten (almenys negativament) al turisme rural, i no alteren els hàbitats de les aus que conviuen amb els molins de vent. De fet, l’alcalde del Perelló, Salvador Pallarès, va mostrar com els índex d’acceptació del parc al seu municipi rondaven el 97%, així com l’allau de visites turístiques al mateix, amb el calendari tot compromès fins a l’estiu.

L’energia eòlica, és una energia neta, renovable i reversible. Neta, perquè no contamina en cap sentit, renovable perquè utilitza el vent per a la generació d’electricitat (o canalització d’aigua, si es tracta de bombejament eòlic d’aigua) i reversible perquè en cas de complir-se la vida útil dels aerogeneradors (25 anys) i/o es decideix el desmantellament del parc, l’hàbitat natural es restaura tot tal i com estava abans de la instal·lació del parc.

Catalunya té essencialment, només dues zones amb una notable intensitat del vent que permet l’utilització dels aerogeneradors. Així, l’Empordà i a la Terra Alta són els dos indrets òptims per a apostar clarament per aquesta font d’energia. A més, el mapa municipal de Catalunya i també d’aquestes dues regions, fa que ens trobem gairebé sempre davant municipis grans amb extensió però petits en quant al número d’habitants.

És en aquest context en el que els parcs eòlics poden contribuir decisivament a la dinamització econòmica, social i turística dels petits municipis. Cada parc, suposa aproximadament, uns 50 llocs de treball directes, fixes i qualificats, a més d’uns 150 més indirectes, al voltant de tot allò que genera i necessita el parc. Un parc eòlic suposa també una molt considerable injecció econòmica als municipis en els que s’ubiquen. I en darrer lloc, les visites turístiques al parc (i de retruc, al municipi) suposen una font important de recursos i de dinamització al voltant del parc i el municipi.

Els crítics dels molins de vent que darrerament s’han sentit, argumenten que els aerogeneradors, perjudiquen l’agricultura, disminueixen el potencial turisme rural. Clar està que això no és així, sovint al contrari. Així doncs, no hi ha cap motiu per pensar, ni cap relació entre els parcs eòlics i la producció agrícola, i existeix una clara relació positiva entre els parcs eòlics i el turisme. Milers són els escolars, famílies i curiosos que cada any visiten els parcs eòlics construïts al país.

Sembla doncs, que l’energia eòlica ha de ser una energia prioritària per al desenvolupament, sobretot del medi rural, però també per aprofitar al màxim els recursos naturals, disminuir la contaminació atmosfèrica i respondre al creixement de la demanda energètica, sobretot als petits municipis, sovint mal comunicats, també elèctricament.

L’energia eòlica, a més, és una energia molt flexible en el sentit que, davant els pics i valls en el consum energètic, pot respondre d’una manera molt ràpida, per tal de garantir la qualitat en el subministrament, factor especialment preocupant a les comarques gironines.

El futur doncs, passa per l’aposta decidida, entre altres, per l’energia eòlica, i també per la mareomotriu, més enllà de les manifestacions en contra dels grups suposadament ecologistes i dels grups que hi donen suport, que sovint es manifesten en contra de tot tipus d’energia, excepte la tèrmica, la que més contaminació produeix.

[@more@]

Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet Facultat de Ciències Polítiques i de l\'Administració Universitat Pompeu Fabra
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.