CHANGE TO WIN, WIN FOR BRITAIN

L’arribada de David Cameron com a líder dels Conservatives del Regne Unit, el passat desembre, ha suposat una autèntica revolució a tot l’entorn tory. Un període marcat per una profunda renovació del partit conservador, un radical canvi d’estratègia, però també del contingut polític del partit. En paraules del mateix Cameron, “we are a modern, compassionate Conservative Party”.

Membre de la House of Commons des del 2001, l’ascens d’aquest jove (39 anys) polític anglès ha segut meteòric. Va començar com a membre de la Comissió d’Interior (Home Affairs Select Comittee), fins al 2003, quan va ser nombrat portaveu parlamentari dels Conservatives, així com opositor del seu homòleg laborista (Shadow Deputy Leader), mostrant les seves gran dots d’orador. Un any després esdevindria també, portaveu en Finançament Local, i cap de coordinació política de la campanya de les eleccions generals del maig del 2005. Després de les eleccions, esdevindria Shadow Secretary of State for Education and Skills. En les eleccions primàries celebrades el passat desembre, Cameron obtingué més de 134.000 vots, sobre un total de 200.000, amb una amplia majoria respecte el seu rival, David Davis.

Des de la seva arribada, Cameron s’ha proposat modernitzar el partit i canviar d’estratègia, per tal de reconquerir el centre i arribar al number 10 en 2010. Com sol ser habitual al Regne Unit, després d’uns molt modestos resultats per als conservadors en les darreres eleccions (198 escons sobre 654, 36 més que en els anteriors comicis), el seu líder, Michael Howard dimití en la mateixa nit electoral, obrint un període de debat intern en el sí del Partit Conservador. Les eleccions de maig havien demostrat que no era suficient amb mobilitzar l’electorat netament conservador, mitjançant discursos neo-liberals i/o autoritaris, sinó que calia abordar una decidida conquesta del centre polític del país, ocupat gairebé en exclusiva pel Labour.

La revolució Cameron, va molt més enllà d’un simple canvi d’imatge, ben al contrari, pretén modificar els principis del conservadorisme, el nou conservadorisme, i la societat compassiva com a punts de referència per tal d’aconseguir el preuat objectiu del centre de l’espectre polític. Un canvi de rumb que ha generat crítiques internes, on el Cameron, no només no agrada a la octogenària Margaret Tatcher, sinó que els falcons tories es poden mostrar poc disciplinats en el futur immediat.

Un gir cap al centre i cap al liberalisme, que posa les coses difícil als libdems, amb un vot sorprenentment fidel a pesar dels continus escàndols i errors d’oposició i estratègia, que per si fos poc, són liderats per l’ancià, Menzies Campbell, amb poques possibilitats de fer guanyar pes als liberals a la Cambra dels Comuns. Així doncs, el nou conservadurisme té com a principals valors, la confiança en la gent (trust people) i la responsabilitat compartida (shared responsability), i com a objectius destacats, una economia dinàmica, una societat més forta i un medi ambient sostenible.

Vist des d’aquí sorprèn que el Leader of Her Majesty’s Oposition pugui preguntar al Prime Minister sobre la reforma educativa, el medi ambient, protocol de kioto i recerca en sostenibilitat, dèficit sanitari i model energètic, per citar només les darreres setmanes del Questions to Prime Minister. És una llàstima que no puguem gaudir a casa nostra de debats parlamentaris d’aquest tipus.

[@more@]

Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet Facultat de Ciències Polítiques i de l\'Administració Universitat Pompeu Fabra
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.