Avui, un amic em
preguntava sobre quins serien els efectes político-electorals d’una victòria
del Barça a
Champions. Dit
poden derivar efectes de l’optimisme i l’alegria dels culés?
En el ja citat aquí
llibre de Dick Morris,
Games of Power, l’autor explica com una de les claus de la victòria electoral
del tàndem Reagan-Bush en les eleccions
presidencials del 1980, va ser l’optimisme de Reagan, la seva
teatralitat i posa en escena, junt amb un missatge encoratjador, que mirava tant
sols al futur i la descripció de la nova era americana varen ser les
estratègies principals utilitzades per arribar al poder.
Enfront el missatge
gris de Jimmy Carter,
contrastava amb la frescor de Ronald Reagan, que va saber associar al govern
federal amb els problemes que en aquells moments tenia la nació (la crisi monetària,
el descontrol en la inflació i les amenaces de
Freda
eren culpa del govern, que calia canviar-lo per tal d’arribar a una nova era de
pau i seguretat, d’optimisme i en definitiva, de l’accés per part de tothom al
somni americà. La crisi dels hostatges
a Iran i la invasió soviètica a Afganistan, van suposar un contundent revés
al prestigi dels Estats Units, però també a la seva pròpia moral com a país.
D’aquelles eleccions
hem après la lliçó de que en moments de crisi, cal aportar un missatge positiu,
que miri cap al futur i que il·lusioni cap a un canvi, i no pas reprendre contínuament
les crítiques d’allò que ha succeït al passat.
Avui, Catalunya viu al
igual que els Estats Units del 1980, una època de crisi política,
institucional, però sobretot de confiança en ella mateixa. Davant aquesta
situació, l’optimisme ha de ser l’antídot per a redreçar la situació, no la crítica
o
missatge il·lusionador, proper, que aporti confiança i credibilitat ha de ser l’eix
principal per a canviar aquest context.
Una de les frases més
conegudes i recordades del ex-president John Fitzgerald Kennedy
era “no penseu què pot fer Amèrica per vosaltres, sinó què podeu fer vosaltres
per Amèrica”. Aquesta frase és també, la condensació del missatge optimista de
JFK.
I és així com
relaciono això amb el Barça. Els culés estan en un moment d’una especial
felicitat i optimisme. Un optimisme que es pot canalitzar políticament, que
facilita la transmissió del missatge polític, i que pot ser la diferència entre
guanyar o perdre unes eleccions.
En definitiva, així
com va passar al 1980 als Estats Units, qui millor sàpiga transmetre un
missatge entusiasta, positiu, de futur, esperança i de confiança, guanyarà les
eleccions. Serà qüestió de tenir-ho en compte.
[@more@]
