Pocs dies després de publicar l’article “Per
a què serveix una campanya electoral? II”,
José Montilla utilitzava el seu segon eslògan de
campanya, titulat ara “Fets, no paraules”. Paral·lelament
a la campanya (començada ja fa mesos com comento al mateix
article), el passat dimecres, el director de campanya de CIU, David
Madí presentava
per fi, la imatge gràfica (i eslògan)
per a la precampanya dels convergents.
Les diferents aplicacions gràfiques (versions)
del eslogan i imatges del candidat Montilla, ens presenten un
candidat proper, humà, honest i treballador. Es tracta doncs
de modificar la percepció que els electors tenen del candidat
(en els dos primers atributs) i reforçar els punts forts (en
els dos darrers). A tot això sempre ajuda un fons blanc
(símbol de transparència), lletres minúscules,
clares i senzilles, que acaben de donar l’harmonia en el conjunt del
missatge que vol transmetre la campanya. I d’igual manera que
ICV-EUIA,
l’ús del blanc i negre en la fotografia del candidat aporta un
elevat grau de contrast (facilitat i claredat de visió), al
mateix temps que es pretén ressaltar el eslògan o
logotip del partit (en color) abans que el candidat (en b/n); es
destaca més el missatge que no pas el qui el representa.
Aquest missatge a més, es complementa amb
diferents fragments gràfics que pretenen mostrar la
quotidianitat del candidat. Fotografies on observem en José
Montilla escrivint, o bé en el seu despatx, en una mena
d’àlbum d’imatges del candidat socialista. És important
també, destacar que d’una o altra manera, en totes les
aplicacions gràfiques de la campanya, apareix una fotografia
del candidat, donada la seva reduïda encara quota de coneixement
(notorietat), un 86% segons la darrera enquesta de LA VANGUARDIA.
Pel que fa a la recent estrenada pre-campanya de CIU
en canvi, la imatge del candidat no apareix per enlloc (com tampoc
apareixia en les tanques utilitzades en la campanya del referèndum
del 18J). Part de l’explicació la trobem en l’elevat grau de
coneixement d’Artur Mas entre els electors, que varia entre el 93 i
el 95% segons les enquestes.
El recurs principal utilitzat aquí és
el de l’oposició, és a dir, l’aparició de dos
missatges (idees) completament contraposades, per tal de convèncer
al electorat. Per una banda, en un fons negre (símbol negatiu,
però també d’atracció per a la vista), ens
apareixen les sigles amb majúscules (expressant agressivitat)
d’ERC, PSC, PSOE i ICV (tot junt i sense cap separació per tal
de posar totes les sigles al mateix nivell), i per l’altra, en un
fons ataronjat (per bé que amb barres en diagonal més
fosques que simbolitzen la senyera) apareix el logo de CIU (per cert,
amb un color blau més suau que en anteriors ocasions), amb
l’eslogan, “Ara és l’hora de governar bé”. Es
pretén aquí doncs, no només mostrar la
contraposició entre el tripartit i CIU, sinó que a més,
es destaca aquesta última, com l’única força de
governar adequadament. Es busca en definitiva, l’elecció entre
uns i altres, més que no pas el convenciment.
Si bé ja resulta tradicional en CIU la
tardança en posar en marxa (que no planificar) les campanyes,
el que destaca aquí és l’agressivitat (insòlita)
en els cartells electorals, així com la no-aparició de
la fotografia del candidat. Lluny queda doncs, la tradicional i
conservadora imatge i eslògan de campanya que la federació
nacionalista va emprar al 2003.
Hem pogut veure doncs, com les dues campanyes encara
no s’han topat, perseguint ambdues objectius i transmetent missatges
radicalment diferents. És possible, que aquesta línia
es mantingui també durant els 15 dies de campanya, i
l’agressivitat (o el xoc entre ambdós candidats) es produeixi
més en l’habitual creuament de declaracions, més que no
pas en els spots electorals i cartells. En definitiva, estem lluny
encara de l’agressivitat i l’ús de la publicitat negativa
d’altres països.
[@more@]
