CONGRATULATIONS JOHN

Avui, l’heroi de guerra i senador John McCain compleix 71 anys. No tinc per costum aquí publicar biografies de personatges polítics i intento sempre que puc evitar temes, visions o comentaris que puguin semblar poc objectius o sesgats al lector. Avui possiblement faig una excepció.

McCain va néixer el 29 d’agost del 1936 a la zona del canal del Panamà, territori nord-americà fins als acords Torrijos-Carter sobre la devolució a Panamà dels mateixos. Fill del almirall John S. McCain i de Roberta McCain (que continua avui, als seus 95 anys perfectament lúcida i vital), una família de marines, també per part del seu avi. El seu pare va ser un heroi de la II Guerra Mundial, traslladant-se després al Pentàgon i participant també a la guerra del Vietnam (mentre el seu fill, destinat al mateix país, romandria pres a Hanoi durant 5 anys i mig pels nord-coreans), retirant-se de la Marina el 1972 i mort 9 anys després. Fill d’una família d’episcopalians, va estudiar a Virgínia fins al 1954, quan va ingressar a l’acadèmia militar d’Annapolis (seguint la tradició del seu pare i avi), graduant-se 4 anys després com a oficial naval. El 3 de juliol de 1965, John es casa amb Carol Shepp, de Filadèlfia, adoptant els 2 fills de la seva esposa, Doug i Andy, i tenint una tercera filla, Sidney, que naixeria un any després.

Abans de marxar cap a Vietnam (a finals de juny del 1967, amb 31 anys), McCain rebria el títol de Lloctinent Comandant marine. Poques setmanes després d’arribar a Hanoi, l’avió que transportava a McCain seria abatut, torturat i segrestat durant més de 5 anys (bona part dels quals els passaria a la intempèrie) provocant greus seqüeles físiques en el jove soldat. No seria alliberat fins al 15 de març de 1973. Des de llavors es convertiria en un heroi de guerra, rebent multitud de condecoracions, incloses les de màxim rang atorgades a soldats en temps de guerra.

Tres anys després, al 1976 seria assignat com l’enllaç de la Marina al Senat, feina que desenvoluparia fins al 1981, quan es retiraria del exèrcit i es traslladaria a viure a Phoenix, la capital d’Arizona, estat de la seva segona esposa, Cindy. Allí, McCain va aprofitar la retirada de Jacob Rhodes, Congressista del 1r districte d’Arizona per presentar-se a la seva plaça pels republicans. Després d’aconseguir el seu escó a la Cambra de Representants, va començar a preparar la seva cursa pel Senat, tot aprofitant la retirada de Barry Goldwater, essent reelegit al 1992, 1998 i 2006, ocupant actualment encara aquest escó.

La seva posició de senador, juntament amb la seva condició d’heroi de guerra el catapultaren cap a la popularitat, rebent al 1997 l’important premi entre els republicans, Taxpayer's Hero Award del Council for Citizens Against Government Waste i sent considerat per la revista TIME, una de les 25 persones més influents dels EEUU. Tot això, juntament amb la publicació de la seva biografia al 1999, Faith of My Fathers, l’empenyeria cap a la cursa presidencial entre els republicans al 2000.

La seva estratègia per a aquelles primàries, passaven per la seva victòria a New Hampshire (evitant fins i tot l’altra primària republicana del gener, Iowa), on va derrotar clarament a George W. Bush per 49 a 30 %. El següent repte eren els estats amb primàries competitives al Sud, especialment Carolina del Sud, victòria que no va aconseguir per la forta coalició que Bush va establir amb els catòlics, evangèlics i conservadors, fet que li permetria guanyar les primàries republicanes d’aquell any, en detriment del senador McCain.

Després dels atacs terroristes del 11S, McCain va esdevenir un dels principals aliats del President Bush al senat, també en la intervenció a Iraq, fent una intensa campanya per la seva reelecció a les presidencials del 2004. El 28 de febrer de 2007, John McCain anunciava la seva candidatura per a la presidència dels EEUU al 2008. El que ve a continuació, ja és conegut. Avui és l’aniversari doncs, d’algú que és quelcom més que un heroi de guerra i un polític. Congratulations, John.

[@more@]



Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet Facultat de Ciències Polítiques i de l\'Administració Universitat Pompeu Fabra
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.