Així de senzill. En aquest simple eslògan es basa la nova campanya d’EADS. I és que l’European Air Defence and Space company, va més enllà de ser una empresa més. EADS representa un nou model d’entendre l’indústria aerospacial, de defensa i de telecomunicacions. Representa el model europeu en aquests àmbits.
El 10 de juliol de l’any 2000 (l’any de la bombolla tecnològica), neixia la major empresa aeronàutica i espacial d’Europa, formada per una simbiosi entre els sectors públics i privats d’Europa. Poc després, aquesta absorviria a AIRBUS i s’iniciaria aquell mateix any, el projecte A380. Però per a entendre el perquè d’EADS, em d’entendre la mateixa Europa.
Pràcticament l’endemà de la fi de la II Guerra Mundial, França i el Regne Unit primer, i la RFA després van sentir la necessitat d’un nou concepte geoestratègic de defensa. Un model que dotés de seguretat als Estats bel·ligerants, però que al mateix temps tenia en la població, la més ferma opositora a qualsevol tipus d’increment en les despeses militars. L’economia Europea, arruïnada, va esdevenir un milacre de la mà dels diners dels Estats Units, però amb els diners americans, també hi venia l’OTAN. I és que davant una pluja de dòlars, ni tant sols els francesos s’hi van poder ressistir.
Davant aquest context, l’escassa indústria espacial i aeronàutica europea no va tenir cap més remei que especialitzar-se, innovar i aprofitar al màxim les escassísimes comandes i recursos que rebia per part del sector públic. D’aquí que els avions AIRBUS i els coets ARIANE siguin considerats els més eficients del globus.
El projecte EADS és innovador per 3 raons. 1) representa una insòlita fusió dels interessos privats i públics, 2) combina d’una manera estratègica no només l’aeronàutica i la defensa, sinó l’espai i les telecomunicacions i 3) perquè tot i les previsions pessimistes (provinents gairebé totes de l’altra banda de l’Atlàntic), funciona, i molt bé. Anem però a pams.
En primer lloc, els Estats són absolutament recelosos de privatitzar, per tant perdre el control, de sectors tan vitals com l’aeronàutica, l’espai i la defensa. Excepte els EEUU, que històricament sempre s’ha proveït del sector privat pel que fa a l’armament, bona part dels arsenals mundials són fabricats per l’Estat què els demanda. En aquest sentit, suposa una importantíssima innovació el fet que projectes tan emblemàtics com l’Eurofighter, l’A400M, els míssils Meteor i un llarg etcètera siguin fruit de l’inversió pública però també de la privada i resulta una bona prova de l’èxit i l’originalitat del projecte.
En segon lloc, EADS ha sapigut concentrar en una mateixa companyia sectors estratègics clau que són capaços de generar unes enormes sinèrgies entre sí. Això també és nou. Fins ara, cap gran companyia aèria havia sigut capaç d’entrar en força al sector espacial i al inrevés, o cap companyia militar havia obtingut bons resultats al sector aeronàutic, per exemple. Es tracta doncs d’un projecte algutinador de tots aquells sectors estratègics per a la seguretat i per a l’aeronàutica Europea. Tant és així, que un dels principals sectors emergents de la companyia és el relacionat amb la seguretat en les comunicacions i les xarxes telemàtiques. Es tracta doncs, d’un concepte global.
I en el darrer punt; funciona. Sí, semblava impossible que la construcció de gigantescos avions, de sistemes de detecció de míssils, de transport militar o de coets espacials fos capaç de donar benefici. I ho fa. 1.025 milions d’euros en 2004, un 74% més que l’any anterior.
EADS suposa el concepte europeu de la seguretat. Veure i entendre els projectes emblemàtics d’aquesta companyia és observar l’estratègia europea, la visió europea de l’aeronàutica, l’espai, la defensa i la seguretat telemàtica. Un model europeu que no està basat en el militarisme, sinó en una concepció global i globalitzadora de la seguretat, concepte pluridisciplinar i que contempla molt més que els tancs i els soldats.
Aquesta és l’història d’Europa. Davant les dificultats el continent es creix. En aquest cas, davant la pràctica impossibilitat d’incrementar els pressupostos destinats a la seguretat, l’any 2000 naixia un consorci capaç d’aglutinar tots aquests sectors, fer-los atractius també per al capital privat i el que és més important, rendible.
AIRBUS està preparant una nova sèrie, l’A350, la demanda dels A380 desborda totes les previsions, la xarxa de telecomunicacions TETRA s’estén ràpidament per tot el món, els coets ARIANE són els millor valorats per al llançament de satèl·lits, el Japan-Eurocopter ja és una realitat… Aquests són només alguns dels exemples d’allò que Europa pot fer.
Hem sigut capaços d’aconseguir el més difícil, tots som EADS.
[@more@]
