Dilluns passat, els països membres de l’Agència Europea de Defensa, (tots els membres de la UE excepte Dinamarca), varen crear el primer pas per al futur mercat europeu de la defensa, és a dir, la creació d’un protocol o codi de conducta definint les regles de joc i d’actuació en aquest mercat.
Espanya, tot i què és membre de l’AED, va decidir no participar en aquest procés, per tal de donar protecció a la indústria militar local. Ara bé, quina indústria es vol protegir?
Espanya, i més en concret Andalusia, té una de les seus productives més importants del consorci públic-privat EADS. Indústria que està tenint en les vendes d’avions de transport militar a Veneçuela (en concret els models CN235 i C295 de EADS-CASA) el seu particular gran negoci. Però no és aquesta l’indústria que es vol protegir, ja que aquesta és precisament l’indústria militar espanyola més competitiva. En l’altra banda de la balança però, trobem les navilieres militars, aglomerades al voltant de Navantia, així com els negocis d’armes lleugeres i semilleugeres.
L’indústria militar, està fortament vinculada a la política exterior i la diplomàcia, més encara quan el negoci militar és tan poc competitiu que depèn de les relacions diplomàtiques de l’Estat i de les seves vendes a països amics. Aquest és el cas Espanyol, particularment del sector naval. I és que Espanya, només pot vendre els seus cars i anticuats a Veneçuela i aquesta, només pot comprar equipament militar a Espanya.
Aquest mercat europeu de la defensa, no només ha de portar els beneficis clàssics del lliure comerç a saber, reducció de preus i especialització i millora de la qualitat, sinó contribuir a l‘entitat europea de defensa en el marc de la PESD.
És ben conegut, que la ciutadania europea és reticent a un increment dels pressupostos en l’àmbit militar. En conseqüència, aquest mercat esdevindrà una peça clau d’aquesta integració en la política militar i de seguretat europea. Juntament amb l’investigació i la recerca, tenim els ingredients suficients per a que el principi de subsidiaretat inversa i l’efecte spill over (vessament) facin el seu efecte, com en tantes altres àmbits de l’integració europea.
[@more@]
