TARIFES ELÈCTRIQUES I MODEL ENERGÈTIC

Ahir, la Comissió Nacional de l’Energia (CNE), mitjançant unes declaracions d’un dels seus membres, va insistir en la necessitat de canviar el sistema de tarificació de l’electricitat. Un dels motius que s’utilitzaven per tal de justificar aquest canvi, és l’alta dependència del petroli en la producció d’electricitat, així com la necessitat de trobar un equilibri entre els preus de les matèries primes i del producte resultant, l’electricitat.

Això posa en evidència, les fortes carències de l’actual sistema de producció energètica en general i elèctrica en concret a l’Estat Espanyol, en el que fins i tot l’electricitat, depèn del preu del gas natural i especialment del petroli.

Si observem l’evolució dels preus de la tarifa elèctrica mitjana, veurem que des del 1997 el preu de l’electricitat, s’ha reduït un 32,4%, al créixer aquesta tarifa constantment per sota dels nivells de preus. Però tal i com afirma la CNE, l’actual model de dependència del petroli, posa en perill, no només l’estructura de preus de l’electricitat, sinó el model energètic i la competitivitat de l’indústria espanyola.

Després de Grècia, Espanya és el país de la UE15 que en termes absoluts, amb l’electricitat més econòmica (6,92 €/kWh per a les indústries i 12,59 €/kWh per al consum domèstic). Avantatge comparatiu què és parcialment fictici ja que si comparem aquests preus amb el PIB per càpita, aquest avantatge desapareix.

Sens dubte, la relativament llarga època de preus baixos del petroli (i sobretot del gas natural), ha possibilitat el sosteniment d’aquest model, mantenint uns preus energètics continguts que compensaven parcialment la compra massiva d’electricitat a altres països, sobretot França (5.174 GWh al 2004). Però davant una situació en la que el 59,1% de l’electricitat produïda (2004) prové de les centrals tèrmiques, ens avoca a una clara dependència dels preus internacionals del carbó, gas natural i sobretot el fuel-oil, cal reflexionar sobre la conveniència d’un canvi en la dependència energètica dels combustibles fòssils i dels seus preus.

El model energètic que necessitem doncs, passa per reduïr la dependència del carbó, gas natural i el petroli, tant pel que fa als seus preus creixents com pel que fa als enormes nivells de contaminació que generen aquestes tecnologies d’obtenció d’energia, l’aposta clara i decidida per l’energia nuclear, especialment dels reactors de darrera generació, l’inversió en recerca i desenvolupament en noves tecnologies, en especial la fusió nuclear i l’optimització de les xarxes de transport, així com l’impuls de les energies renovables, especialment l’eòlica.

Paral·lelament a aquestes mesures, resulta important destacar el paper de la lliberalització del mercat energètic, així com la lliure compra i venda d’energia, no només a nivell europeu, sinó amb els països de la ribera sud de la mediterrània. En aquest sentit, al mateix temps que importem electricitat de França, n’exportem més encara a Portugal (6.254 GWh), que juntament amb el Marroc (1.572 GWh) i Andorra (287 GWh), són els nostres compradors d’electricitat. D’aquí sorgeix, la creació d’un nou cable elèctric entre Espanya i Marroc, per a incrementar els nivells d’intercanvi energètic entre ambdues ribes del mediterrani.

Només així aconseguirem contenció en els nivells de preus de l’electricitat, que ens asseguraran un manteniment de la competitivitat dels costos de producció de l’indústria, així com una energia accessible i econòmica per a les nostres llars. Per no parlar que caminarem cap a una substancial reducció dels gasos d’efecte hivernacle i cap a un model energètic sense data de caducitat

[@more@]

Tweet