L’ESPERADA I TEMUDA ARRIBADA DE L’AVE A BARCELONA

Ja fa mesos, anys que ens ho veiem a venir. Les esperades i al mateix temps, temudes obres del AVE a Sants (i per extensió, a tota Barcelona), provocaran un daltabaix a tota la ciutat. Ens ho esperàvem doncs, però el que no esperàvem és estar tan poc i tan malament informats com ho estem.

Escassíssimes han estat les informacions sobre l’impacte d’aquesta infraestructura.

Ben poca cosa sabem sobre les alteracions del servei, les modificacions en horaris i parades, circulacions, etc. I el què és pitjor, el poc que sabem no ens deixa un panorama gaire alentador sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana durant els propers dos anys llargs.

Una de les primeres mesures preses, serà la supressió del tren a l’aeroport (Sants – Bellvitge – El Prat – Aeroport), per un tren llançadora (?) des d’El Prat fins a la Terminal B. El servei, que fins ara tenia la quasi ridícula freqüència de pas de 30 minuts (que es cobreix en uns 17 minuts), serà substituït per una mala solució. No només l’estació d’El Prat no està preparada per a realitzar funcions de terminal-intercambiador, sinó que el mateix fet d’haver de canviar de tren per a arribar a l’aeroport, li resta tota la competitivitat possible a aquesta combinació. Tenim doncs, una primera decisió negativa per a la mobilitat a l’àrea metropolitana.

Una altra de les decisions preses, és l’adaptació de les estacions de Sant Andreu Comptal, Clot-Aragó i sobretot Estació de França, per a esdevenir estacions terminals dels serveis de rodalies, regionals i grans línies, respectivament. Aquesta situació, és i serà especialment dramàtica a l’Estació de França, que multiplicarà entre 10 i 20 vegades el seu número de viatgers en els propers mesos. Una estació molt mal comunicada i pitjor senyalada, amb unes ofertes i combinacions de transport públic absolutament incapaces d’assumir l’allau de passatgers (també turistes que desconeixen la ciutat i menys on està l’estació). No sabem encara, què farà l’Ajuntament de Barcelona i l’ATM per a resoldre aquesta demanda de mobilitat sorgida arran de les obres.

De ben segur, moltes altres seran les actuacions que s’hauran de realitzar en el marc de l’arribada del AVE a Barcelona, però l’informació de què es disposa és escassa i fins i tot, contradictòria. Existeix doncs, una insuficient planificació per part de l’Ajuntament i l’Estat. I és que les grans infraestructures, si en alguna cosa no poden fallar és en el diàleg amb els afectats, la planificació, l’informació i la claritat en les decisions.