L’ECONOMIA DEL HIDROGEN

Llegeixo al AVUI, una informació relativa al hidrògen com a font d’energia. Segons els experts, haurem d’esperar uns 25-30 anys per tal que aquest gas, tan present entre nosaltres però al mateix temps tan ignorat, esdevingui una font d’energia realment alternativa. És a dir, que desenvolupi les condicions tècniques, i sobretot, econòmiques per a, no només complementar els combustibles fòssils, sinó esdevenir una font d’energia substitutòria als mateixos.

Ara bé, com en tantes altres matèries, per tal d’assolir aquest objectiu (amb les importantíssimes conseqüències econòmiques, polítiques i mediambientals que representa), cal invertir, i molt, en recerca + desenvolupament + innovació. I com en tantes altres matèries, Alemanya, és pionera a Europa (i m’atreviria a afirmar que al món) en la recerca de l’energia del futur.

Si bé és cert que Barcelona i Madrid participen del projecte de la Comissió Europea CUTE – CIVITAS, però a part de pagar la taxa corresponent com a membre, no em fet res més. No hi ha doncs a Espanya ni Catalunya, cap projecte públic (més enllà d’alguna modesta iniciativa privada) en aquesta línia. Només cal destacar la modesta recerca que estan realitzant British Petroleum (BP) i sobretot Gas Natural SDG per a la millora de la tecnologia que permet l’obtenció d’aquest gas.

Com ja he tingut l’ocasió d’exposar en altres articles, parlar de contaminació i consum energètic, és parlar del transport, que és precisament el principal (tot i què no únic) focus d’atenció del hidrogen a l’hora de la seva aplicació. Allò que molts van afirmar que esdevindria, l’economia del hidrogen és avui encara, un horitzó llunyà i borrós, però al mateix temps, poca gent pensava no fa més de dos o tres anys, que avui ja podríem comprar a Espanya, un vehicle híbrid, a preus competitius, i que no sigui poca cosa més que una andròmina o un “tunneig” d’algun altre model.

L’economia del hidrogen arribarà, d’aquí 25 o 30 anys, mentrestant, ens hem de preparar per no ser els últims en arribar-hi.