LA DEPENDÈNCIA GASÍSTICA A CASA NOSTRA

El tancament de l’aixeta del gas de Rússia als gasoconductes que porten cap a Ucraïna, i que de retruc estan afectant al subministrament energètic de l’Europa Central i Oriental, ens han fet plantejar-nos la situació del sector energètic i gasístic aquí a casa nostra, a Espanya i a l’Unió Europea

Aquest incident però, sembla que serà qüestió de dies, ja que el desacord que ha motivat el tancament dels gasoductes es només sobre el calendari de transició en el que Ucraïna deixarà de pagar el gas rus mitjançant productes i ho farà mitjançant preus de mercat.

Tot i això, molts ens preguntem si aquest tancament pot afectar-nos al subministrament energètic en plena temporada d’hivern. I en aquest sentit, la resposta està clara: en absolut.

El Gas Natural (en endavant GN) que consumeix Espanya, prové principalment d’Argèlia (48,65%), del Golf Pèrsic (22,31%) i de Nigèria (17,53%); la producció estatal, només cobreix el 1,16% del consum. Per tant, al no tenir cap relació ni directa ni indirecta amb el gas rus, no ens hem de preocupar. Pel que fa a Alemanya, Àustria i Bèlgica, que són els mercats comunitaris més importants de consum del GN rus, la disminució s’està cobrint via reserves, i en un cas extrem es podria compensar a través d’altres països productors.

Per tant, el sector està preparat per fer front a talls en el subministrament dels Estats proveïdors. Fet lògic, tenint en compte l’inestabilitat política que sovint ve acompanyada del sector productor energètic. En aquest sentit, a França, Itàlia, Holanda i Bèlgica i el Regne Unit, s’han posat en marxa mercats industrials de GN per tal de fer front d’una manera més efectiva i duradora a possibles crisis de subministrament provocades sovint per conflictes a altres nivells.

Això ens serveix per a adonar-nos de la delicada posició d’Espanya dintre del sector gasístic. Tot i les importants reserves de l’operador principal, Gas Natural SDG, tenim una excessiva dependència del gas argelí. La situació no és alarmant, ni molt menys, ja que les successives crisis energètiques que el país mediterrani ha tingut s’han pogut superar amb les reserves pròpies, la situació no és la més desitjable des del punt de vista de la dependència i la geopolítica.

Tradicionalment, tant Portugal com Espanya han sostingut el seu consum gasístic gràcies a Argèlia i Nigèria, a través d’un gasoducte (que s’està completant amb un altre de nova construcció) que ens proveïa de bona part del subministrament i que ens servia també per a canalitzar gas cap a França, Estat amb el qual només ens uneix un únic gasoducte. En el futur, la nostra dependència d’aquesta font d’energia augmentarà considerablement degut a la popularització del gas natural com a font energètica, però sobretot, motivat per les 19 centrals de cicle combinat (és a dir, que funcionaran gairebé sempre amb GN) que hi ha previstes, que se sumaran a les 14 existents a tot l’Estat Espanyol.

Sembla doncs, que amb el nou gasoducte amb la riba sud de la Mediterrània que s’està construint, més la nova línia elèctrica amb Marroc, la forta dependència energètica amb la riba sud de la Mediterrània continuarà incrementant en els propers anys.

No ens ha d’estranyar que cada dia ens interessi més la cooperació Mediterrània, ja que lluny d’intentar diversificar-nos, cada dia la necessitem més.

[@more@]

Tweet