EL MAPA DE L’ELECTRICITAT A CATALUNYA

Catalunya, des del punt de vista de la producció de l’electricitat, produeix més que no pas consumeix. Així, en 2004, la generació neta d’energia (és a dir, la generació bruta menys els consums propis de la infraestructura elèctrica), va assolir els 43.589 GWh, mentre que la demanda es va mantenir molt estable, fins als 40.185 GWh. Som doncs, exportadors nets d’electricitat, fonamentalment cap al País Valencià (on s’hi destina el 74,45% del excedent elèctric català) que és de les comunitats autònomes amb una menor producció en relació al consum energètic.

Del total de l’electricitat produïda al nostre país, el 53,95% prové de les 3 centrals nuclears instal·lades, totes elles a la província de Tarragona. Això fa que comparant-ho amb l’àmbit europeu, Catalunya sigui el quart país europeu amb una quota major de producció d’energia nuclear, superat només per França, amb un 78,1% de producció nuclear del total d’electricitat consumida, Eslovàquia (55,3%) i Bèlgica (55,2%).

En l’àmbit espanyol però, trobem tres comunitats autònomes amb una major quota nuclear: Extremadura (87,88%, tot i que la seva producció energètica és més de 3 vegades superior al seu consum, exportant bàsicament a la Comunitat de Madrid), el País Valencià (56,62%, si bé la producció total d’energia és poc més de la meitat del seu consum) i Castella-La Mancha (56,30%, amb una producció gairebé el doble del seu consum, essent la comunitat autònoma que més electricitat exporta cap a Madrid i Euskadi).

La resta de l’electricitat que consumim a casa nostra prové de les centrals de cicle combinat (18,21%), de fuel/gas (12,94%), hidràulica (11,62%), carbó (2,00%), eòlica (0,45%) i altres centrals renovables (0,83% entre les quals s’hi troba la biomassa, l’energia solar, etc.)

Les centrals nuclears d’Ascó I, II i Vandellós II, tenen una potència de 1.032,5, 1.027,2 i 1.087,1 MW respectivament, essent Vandellós II, la central nuclear més potent de tot l’Estat Espanyol. Totes elles varen entrar en funcionament en la dècada dels anys 80 i disposen de llicència de funcionament fins al 2010. Cal destacar que la seva continuïtat, si bé sembla molt difícil que es pugui prescindir d’aquestes centrals, és incerta donat el creixent rebuig a les centrals nuclears, els compromisos electorals dels partits polítics i el fet, gens despreciable que cap al 2012-15, l’abocador de residus nuclears de baixa i mitja capacitat d’El Cabril (Màlaga), arribarà a la seva màxima capacitat.

Pel que fa a les centrals de cicle combinat, actualment n’hi ha 4 (Besòs III i IV, Tarragona Endesa i Tarragona Power), totes elles amb una potència aproximada de 400 MW. En el proper any però, hi ha prevista la construcció de dues centrals més de 800MW a L’Hospitalet de l’Infant – Vandellós.

En un altre sentit, les centrals de Fuel-oil/Gas Natural a Catalunya són les següents: Sant Adrià (700 MW de potència), Foix (al terme municipal de Cubelles, i amb una potència de 520 MW) i Besòs 1 i 2 (a Sant Adrià del Besòs, amb 450MW de potència en total). Aquestes centrals, es caracteritzen per poder funcionar tant amb fuel-oil com amb gas natural. Actualment però, totes elles estan funcionant amb gas, excepte Foix, que utilitza ambdues fonts d’energia al 50% aproximadament. Aquesta elecció del gas natural en substitució del fuel-oil, suposa un 32% menys d’emissió de diòxid de carboni.

És destacable, el fet que a Catalunya encara resta en actiu una central tèrmica que funciona amb carbó (la manera més contaminant de produir electricitat). Està situada al municipi de Cercs (prop de Berga), amb una potència de 160 MW. Aquesta central, funciona amb carbó de tipus ligniti-negre, un dels tipus de carbó més contaminants, i que a tall d’exemple, l’any 2004 va emetre a l’atmosfera, només aquesta petita central, 847.616 tones de CO₂, pràcticament el triple del que contaminaria la producció de la mateixa energia obtinguda a través del cicle combinat.

Pel que fa a les centrals hidroelèctriques, Catalunya compta amb un total de 97, la meitat de les quals, estan a la província de Lleida. Són centrals la majoria d’elles amb molt poca potència (1MW), tot i que destaquen les centrals de Sau (56 MW) a Barcelona, Susqueda (86,3 MW) a Girona, Sallente (451 MW), Tavascan (152,5 MW) i Canelles (108 MW) a la província de Lleida i finalment, Ribaroja (262,8 MW) a Tarragona. Moltes d’aquestes centrals, no estan connectades a la xarxa elèctrica, és a dir, s’utilitzen per al autoconsum, l’abastiment d’indústries, etc., fet que provoca que la potència total connectada a la línia, sigui només de 227MW.

En darrer lloc, les centrals eòliques catalanes tenen una potència agregada de 204 MW per una banda, i pel que fa a les altres fonts d’energia renovable, destaca la biomassa, amb 107 MW i l’extracció a partir dels residus urbans, amb una potència de 248 MW. L’energia solar elèctrica, només té una potència de 2 MW.

Catalunya disposa també, de tres connexions elèctriques internacionals, una de 400 kV amb França a la qual es preveu afegir-ne una altra en el futur, i dues de 132 kV, que connecten amb Andorra i França respectivament. Pel que fa a les connexions amb la resta de l’Estat Espanyol, existeix una línia de connexió de 400 kV amb el País Valencià, i 7 amb Aragó, de les quals 5 són de 220 kV i 2 de 400 kV, a les quals se’n hauran de sumar 3 en el futur, 2 de 440 i 1 de 220 kV, respectivament.

[@more@]

Tweet