Un dels primers polítics
(sino el primer) en utilitzar la publicitat negativa a la televisió, va
ser Lyndon B. Johnson,
a les eleccions
presidencials de 1964, contra el senador Barry Goldwater,
personificació de l’ala dreta del Partit Republicà.
En aquella ocasió, els
spots electorals de Johnson, van causar una gran commoció al insinuar els
possibles efectes de l’ús de la bomba atòmica sobre Vietnam, tal i com s’havia
mostrat favorable el seu rival, així com en la retallada a la seguretat social.
La reacció de
Goldwater va arribar tard i no va ser efectiva, i Johnson va aconseguir atemorir
als americans sobre les catastròfiques conseqüències que podria tenir l’elecció
del candidat republicà.
La publicitat
negativa però, no sempre té els efectes esperats, i en ocasió, pot tenir fins i
tot efectes contraris als desitjats.
Un bon exemple, és la
campanya “Dave The Camaleon”,
que el Partit Laborista del Regne Unit va engegar fa uns mesos per mostrar
les aparents contínues contradiccions i canvis de postura del líder
conservador, David Cameron. A través d’un simpàtic camaleó, que
representa a Cameron, es veu com aquest canvia contínuament de color, al compàs
de les seves declaracions i polítiques, en spots de 2 minuts llargs.
Aquesta, havia de ser
la principal campanya negativa cap als Tories amb l’horitzó de les eleccions
municipals, que ja he tingut l’ocasió de comentar. A la vista dels
resultats, aquests spots no només no han tingut l’efecte esperat, sinó que ha
beneficiat indirectament als Conservatives.
I és que els continus
canvis de color i de discurs d’aquest simpàtic i agradable camaleó, no han fet
altre que demostrar la innovació del Conservative’s Manifesto, i el seu
canvi amb les èpoques passades. El mateix Cameron està encantat en aquesta
comparació, més encara si l’ajuda a incrementar la seva popularitat i
distanciar-se del desagradable record dels britànics de John Major.
[@more@]
