LA OTAN: ORGANITZACIÓ

El 4 d’abril de 1949, recentment ha fet 57 anys, occident
es dotava d’una de les principals peces en l’esquema de poder de la segona
meitat del segle XX. Naixia amb el Tractat
de Washington, la OTAN. Amb aquest tractat, s’establia la clàusula
de l’article 5, segons la qual, un atac contra qualsevol membre de
l’organització, seria considerat com un atac a sí mateix. Una situació
davant la qual el membre afectat podria invocar aquest article i sol·licitar la
cooperació dels demés membres de l’aliança, també l’intervenció militar. Tot
això en el marc del coneixement del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Un
article 5 invocable davant no només un atac intern sinó també davant
atacs als exèrcits, tant de terra, mar com aire, dels membres de la OTAN.

El Tractat de Washington, té una clara vocació de
cooperació amb NU, tal i com queda palès en el seu article 7, en el sentit
que aquest tractat no pot ser interpretar de tal manera que afecti o alteri els
compromisos dels estats membres davant NU i en especial, el Consell de
Seguretat al mateix temps però, que les parts signants es comprometen a no
actuar ni signar tractats que vagin en contra de l’aliança.

Un brevíssim tractat doncs, que contempla l’assistència
mútua en casos de crisi, i prèvia invocació de la mateixa, i que pel
que fa a l’organització de l’aliança, només fa referència al establiment d’un consell
que podrà crear nous òrgans inferiors, comissions, etc, per al funcionament de
l’organització, així com la coordinació i intercanvi d’informació entre els
seus membres.

Actualment, els membres de
l’organització, si bé participen en grau diferent en la seva estructura
político-militar són 26: Bèlgica, Bulgària, Canadà, República Txeca, Dinamarca,
Estònia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia,
Lituània, Luxemburg, Holanda, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovàquia,
Eslovènia, Espanya, Turquia, el Regne Unit i els Estats Units. A més, els
següents països són convidats davant la OTAN, i formen, juntament amb els
membres de ple dret, el consell Euro-Atlàntic: Albània, Armènia, Àustria,
Azerbaidjan, Bielorrússia, Croàcia, Finlàndia, Geòrgia, Irlanda,
Kazakhstan, Kyrgystan, Moldàvia, Rússia,
Suècia, Suïssa, Macedònia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan.

L’estructura de la OTAN, té 3
braços principals: l’estructura civil, l’estructura militar i l’estructura
d’agències i organismes per tal de donar suport i complir els mandats de les
estructures civils i militars.

Pel que fa a l’estructura
civil, aquesta engloba tot el personal i missions diplomàtiques de
l’organització, així com el personal civil que desenvolupa missions de
seguretat. Tot aquest personal s’organitza al voltant de la Public Diplomacy
Division i la NATO Office of Security and other
defend operations, respectivament.

La PDD, se’n encarrega a més,
de les agències i oficines d’informació de l’organització, tot allò que fa
referència als mitjans de comunicació, i a la promoció de l’organització,
mentre que la Security
Office agrupa el personal civil i diplomàtic que forma
part dels cossos militars de l’aliança atlàntica.

L’estructura militar, s’agrupa
al voltant de tres grans departaments: The Military Comittee, l’Allied
Comand Operations i l’Allied Command Transformation.

El Military Comittee
desenvolupa l’estratègia, l’intel·ligència i la planificació de les forces
armades atlàntiques, així com l’entrenament i el finançament de les mateixes,
així com la coordinació logística i de comunicacions.

El ACO, es subdivideix per una
banda en el Supreme Headquarters Allied Power Europe, i els departaments
de comandament a Brunssum, Nàpols i Lisboa. El SHAPE, és el cervell operatiu de
tota l’aliança, que es descentralitza en els 3 comandaments citats. Cadascun
d’aquests comandaments, controla els demés subcomandaments dintre del seu radi
d’operació. Hi ha a més, un quart comandament, el corresponent a les
forces de desplegament ràpid, (Rapidly
Deployable Corps Headquarters).

Finalment, la
ACT engloba tots els departaments de recerca, investigació i planificació sobre
l’organització, el canvi, la millora i la innovació en la mateixa.

A més de tot
això convé destacar, la figura del diàleg mediterrani en el sí de la OTAN,
format tant pels membres de l’organització, a més d’Algèria, Egipte, Israel,
Jordania, Mauritània, Marroc i Tunísia.

Amb aquest
primer article sobre la OTAN he intentat aportar una primera i condensada visió
descriptiva de l’organització. Visió i anàlisi que aniré ampliant en posteriors
edicions.

[@more@]

Tweet