En un anterior article, comentava
molt breument, la campanya del Labour
per desprestigiar al líder conservador, David Cameron. La campanya, mostra la
història d’un simpàtic camaleó, Dave, des dels seus orígens en el
Conservative Party fins a l’actualitat.
Un camaleó que canvia de color contínuament, al mateix temps que ho fa el seu
missatge: blau (conservador), roig (laborista), groc (libdem) i verd
(ecologista). Aquesta ha segut l’única campanya del Labour en contra dels
Conservatives i del propi Cameron, entre altre perquè la situació financera del
partit és força delicada.
Els laboristes no
viuen un bon moment, sens dubte i aquesta campanya, lluny de produir els
efectes esperats, està incrementant encara més la popularitat del líder tory.
Potser per això, només han realitzat dos capítols de les aventures de dave the camaleon.
Han passat més de 40
anys des del famosíssim anunci de la
margarita, en
negatiu de la història, que va assestar un cop letal sobre el candidat
republicà, Goldwater. Ja des de llavors als EEUU serien cada cop més habituals
els recursos a la publicitat negativa, mentre que a Europa aquest fenomen es
molt escàs, més enllà d’algunes anècdotes com el camaleó dave.
Això no vol dir que
aquí a Europa no estem acostumats a veure crítiques al adversari en un anunci
electoral, però aquest element, si bé relativament habitual, no és l’eix
fonamental d’una campanya i/o espot. Aquí, s’utilitzen les crítiques en tant
que reforç del missatge i plataforma pròpies, no en tant com a provocació o com
a reacció del públic, què és el que es cerca fonamentalment, en els espots nord-americans.
Si ens fixem en la
propaganda electoral als EEUU, aquesta té un component emotiu fonamental, bàsic,
on la cerca de la provocació, és l’instrument fonamental per a la transmissió
del missatge de l’anunci. I és que això esdevé, un factor clau en la
mobilització electoral. Dit d’altra manera, a falta d’aparells de partits
omnipresents i capaços d’obtenir una gran mobilització, cal recórrer a altres tàctiques
per tal de mobilitzar als ciutadans. És en aquest context doncs, en que s’aprecia
el paper clau de la publicitat negativa en els espots polítics d’allà.
Observem que als
EEUU, la publicitat negativa conté un missatge, més enllà dels elements
emotius i provocatius de
mateixa. Això
en la plataforma política de l’adversari. Per tant, no només es tracta d’aconseguir
una major mobilització (a manca d’altres eines de partits pròpies dels sistemes
europeus), sinó que a més, existeix una voluntat clara d’incidir en el vot,
modificant-lo.
La publicitat
negativa a Espanya, pràcticament no ha segut utilitzada, amb una important
excepció: El PSC. Des de les eleccions generals del 2004, aquest partit ha
utilitzat sistemàticament elements comuns amb la publicitat negativa
nord-americana en els terminis de pre-campanya. Ara bé, eslògans com “Si
tu vols, derrotarem al PP”, o el més recent “El PP utilitzarà el teu no en
contra de Catalunya”, no són pròpiament, publicitat negativa, si més no tal i
com la coneixem tradicionalment. Per què?
Vejam si compleix les
dues característiques que hem vist en la publicitat nord-americana. Per
una banda, aquests eslògans de campanya, són clarament, mobilitzadors, en el
sentit que animen als ciutadans a votar per tal que, si ells així ho
decideixen, podran derrotar, electoralment, una altra formació política. Es
pretén doncs, mobilitzar el vot per tal d’aconseguir l’objectiu electoral (a
diferenciar de l’objectiu polític) que el propi espot presenta.
Però en canvi, no té
elements de canvi o incidència en el vot. Ni s’introdueixen elements crítics
amb l’adversari polític, ni es tetaralitza alguna de les seves accions o
propostes. Aquests eslògans doncs, no són capaços, ni tenen la finalitat de,
canviar el vot dels ciutadans, sinó mobilitzar-los per tal d’arribar a un
objectiu, el mateix que anuncia el espot.
[@more@]
