EL LIBERALISME APLICAT A LES POLÍTIQUES CULTURALS: EL CAS DE CATALUNYA

Recordo fa uns mesos, una conversa amb l’exconsellera
d’Ensenyament, portaveu de cultura en aquesta legislatura de CIU
i diputada al Parlament, Carme-Laura
Gil, sobre el paper de l’administració, especialment la
catalana, respecte la cultura.

Això ve al fil d’un anterior
article, sobre quins eren els principis del liberalisme i com
aquests són aplicats respecte les polítiques culturals.
I és que la cultura, és un àmbit ideal per a
l’observació pràctica de diferents teories polítiques,
d’una manera clara i didàctica.

Carme-Laura, reflexionava sobre la necessitat de que
tant les administracions locals (Ajuntaments, Consells Comarcals i
Diputacions) i la Generalitat, participin activament en el món
cultural, esdevenint un suport a la cultura, especialment la cultura
catalana i la cultura en català. Un suport de les
administracions que és necessari per tal que la cultura del
nostre país sobrevisqui en un context de globalització,
de pluriculturalitat i interculturalitat.

Ningú avui aposta ja per l’autarquisme
cultural, quelcom que no és possible en les societats
occidentals. La cultura és doncs, un element dinàmic,
que muta i que sobretot, reflexa les preferències, els valors
i les actituds dels ciutadans que en formen part. És en aquest
sentit, en que les polítiques públiques de suport
cultural esdevenen també un element transformador (per alguns,
reaccionari) de la societat. Perquè transformant la cultura
transformem el nostre entorn i en definitiva, a nosaltres mateixos.

La cultura catalana, i en especial, la cultura en
català, té un mercat molt reduït. Els productes
culturals catalans, han de competir sovint amb condicions
d’inferioritat i respecte altres productes massius i més
econòmics. I tot això s’ofereix a un públic
pluricultural, que lluny de l’autarquia, consumeix cultures molt
diferents.

Conseqüentment podem preguntar-nos si les normes
del mercat són les més apropiades per a la cultura. O
dit d’altra manera, si el liberalisme, és la millor teoria
política a l’hora d’establir el paper de l’Estat sobre la
cultura. I és que, que seria de la cultura catalana sense una
intervenció i suport actius dels poders públics en la
mateixa?

[@more@]

Tweet