EL LIBERALISME APLICAT A LES POLÍTIQUES CULTURALS: EL CAS DE CATALUNYA

Recordo fa uns mesos, una conversa amb l’exconsellera
d’Ensenyament, portaveu de cultura en aquesta legislatura de CIU
i diputada al Parlament, Carme-Laura
Gil
, sobre el paper de l’administració, especialment la
catalana, respecte la cultura.

Això ve al fil d’un anterior
article
, sobre quins eren els principis del liberalisme i com
aquests són aplicats respecte les polítiques culturals.
I és que la cultura, és un àmbit ideal per a
l’observació pràctica de diferents teories polítiques,
d’una manera clara i didàctica.

Carme-Laura, reflexionava sobre la necessitat de que
tant les administracions locals (Ajuntaments, Consells Comarcals i
Diputacions) i la Generalitat, participin activament en el món
cultural, esdevenint un suport a la cultura, especialment la cultura
catalana i la cultura en català. Un suport de les
administracions que és necessari per tal que la cultura del
nostre país sobrevisqui en un context de globalització,
de pluriculturalitat i interculturalitat.

Ningú avui aposta ja per l’autarquisme
cultural, quelcom que no és possible en les societats
occidentals. La cultura és doncs, un element dinàmic,
que muta i que sobretot, reflexa les preferències, els valors
i les actituds dels ciutadans que en formen part. És en aquest
sentit, en que les polítiques públiques de suport
cultural esdevenen també un element transformador (per alguns,
reaccionari) de la societat. Perquè transformant la cultura
transformem el nostre entorn i en definitiva, a nosaltres mateixos.

La cultura catalana, i en especial, la cultura en
català, té un mercat molt reduït. Els productes
culturals catalans, han de competir sovint amb condicions
d’inferioritat i respecte altres productes massius i més
econòmics. I tot això s’ofereix a un públic
pluricultural, que lluny de l’autarquia, consumeix cultures molt
diferents.

Conseqüentment podem preguntar-nos si les normes
del mercat són les més apropiades per a la cultura. O
dit d’altra manera, si el liberalisme, és la millor teoria
política a l’hora d’establir el paper de l’Estat sobre la
cultura. I és que, que seria de la cultura catalana sense una
intervenció i suport actius dels poders públics en la
mateixa?

[@more@]

Quant a xtomas

Xavier Tomàs i Blanquet Facultat de Ciències Polítiques i de l\'Administració Universitat Pompeu Fabra
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a EL LIBERALISME APLICAT A LES POLÍTIQUES CULTURALS: EL CAS DE CATALUNYA

  1. Força d’acord amb el teu article, però la cultura catalana no és aquí per sobreviure.

    Hem d’aspirar a més, a molt més. Sobretot per que podem i en tenim el potencial.

    Salut,
    Marc

  2. rA diu:

    Hi ha unes quantes raons per pensar que el mercat de cultural te unes quantes fallides–com, per exemple, la necessitat d’un tamany critic per a funcionar.

    La pregunta real, pero, es si l’Estat realment millora les normes del mercat. Em sembla que sempre hi ha queixes d’esbiaix amb les subvencions, i el mon cultural acaba prenent a l’Estat com el seu principal client… El resultat es que cultura subvencionada (i potser sectaria) pot ser pitjor que una cultura minsa (pero oberta)…

    M’atreveixo a afegir un exemple: la gastronomia catalana te un impacte mundial–i diria que ha estat forza subjecte a les forces del mercat.

Els comentaris estan tancats.