TÉ INTERESSOS EN COMÚ EUROPA EN MATÈRIA ENERGÈTICA?

Avui
he llegit unes declaracions de la Cancillera alemanya, Angela Merkel, fent una
valoració de la darrera cimera a Brussel·les dels socis de la Unió Europea. En
aquella compareixença, Merkel afirmava que els socis europeus estaven d’acord
en que donar més competències a la Comissió Europea sobre energia, no significaria
una millora en els objectius i interessos energètics de la Unió. Altres però
afirmaven la manca d’interessos i objectius en comú de les respectives polítiques
energètiques dels estats membres i en definitiva, la prevaleixença de l’estratègia
nacional respecte l’estratègia comunitària.

Arran
de la cimera, hom es pot preguntar si hi ha o no interessos comuns en matèria
energètica entre els socis de la Unió i si els hi ha, quins són. La resposta és
ben clara, n’hi ha tants, que costa trobar motius per a que no es persegueixin
aquests.

Més
enllà de les teories clàssiques de la negociació, que aconsellen la coordinació
i agrupació per tal de tenir més força a l’hora de negociar, que ja de per se justificarien la coordinació en
aquesta matèria, la Unió necessita actuar conjuntament pel que a l’energia
respecta si vol mantenir la seva competitivitat, no diguem ja assolir l’estratègia
de Lisboa per al 2010.

Una
altra de les notícies que ens va deixar la setmana passada, era l’apropament, precisament amb la vista
posada en aconseguir més petroli i més barat, entre Xina, Índia i Rússia.
Sembla doncs que lluny queden les velles disputes, més encara quan hi ha
interessos econòmics-estratègics en joc.

En
matèria energètica, les prioritats són clares, aconseguir una major quantitat d’energia
que asseguri el creixement econòmic futur, i que aquesta energia sigui el més
estable i econòmica possible. A l’Estat Espanyol, el darrer any es van destinar
uns 3.700 MEUR en la subvenció de la tarifa elèctrica, ja que el nostre model
energètic, per bé que produeix tota l’electricitat
que consumim, s’obté mitjançant tecnologies no òptimes des del punt de vista
econòmic. Al mateix temps però, a tots ens agrada pagar el mínim possible per l’electricitat consumida, que preferim que s’obtingui
a través de cares i ineficients centrals tèrmiques, abans que econòmiques i
eficients centrals nuclears. I aquest és el preu.

És
ben conegut de tots que el sector energètic és un sector estratègic, és a dir, clau
per al manteniment de l’economia, de la producció, i en definitiva del
benestar. Això significa que el seu aprovisionament i manteniment formen part
també de quelcom sagrat per a
qualsevol Estat. Però la
Unió Europea, ofereix el marc idoni per a la cooperació en
matèria energètica. Més enllà de les normes comunitàries que afavoreixen la
transparència i millor gestió del sector, sobretot pel que fa a la separació
entre generació i distribució energètica, davant una economia cada cop més
integrada i única, fa també que les fronteres energètiques vagin desapareixent
progressivament.

La
concepció europea del mercat de l’energia, permet precisament una millor
consecució dels objectius abans comentats. L’ampliació a l’àmbit comunitari de
les xarxes energètiques, permet una millor garantia del subministrament energètic,
especialment en moments de demanda punta, així com una major estabilitat i
perspectiva futura de la
mateixa. Però a més, si Europa és capaç d’esdevenir un actor
unitari en aquest àmbit, serà capaç també d’obtenir millors condicions en les
fonts d’energia principals, és a dir, petroli i gas.

Sembla
doncs, que Europa té molts motius per ser un actor únic, també en matèria energètica.
Ara cal que tothom en sigui conscient més enllà de les disputes polítiques de
curt abast i menys perspectiva.

[@more@]

Tweet