Per
a molts, Richard Nixon és l’home del watergate,
per a altres, representa l’ambició política portada als seus màxims extrems,
però per a ben pocs va ser el primer americà en obrir-se a la xina comunista, i
per a no gaires més va ser qui va posar fi a la guerra de vietnam.
Dick Nixon, és d’aquells personatges històrics, el nom del qual està
permanentment associat amb la polèmica, amb la vaguetat biogràfica, però
sobretot amb el desconeixement. Encara avui, sabem ben poc de la complexitat
del personatge, o de la seva actuació política, indissolublement lligada a la
diplomàcia.
De
fet, Nixon creia que el país (les qüestions internes del qual) es podia
governar sense un president, només tenint un gabinet competent que gestionés bé.
La política exterior era la seva passió, enfront de l’avorriment que li
causaven els temes interns.
Ja
com a vicepresident d’Eisenhower (amb qui no mantenia una estreta relació,
precisament), va ser el primer americà en visitar a Mao, en obrir relacions
diplomàtiques amb la Xina comunista, per bé que no es va produir el
reconeixement oficial d’aquesta fins l’entrada als seients permanents del
Consell de Seguretat de Nacions Unides. Així mateix, i després d’un maquiavèlic
pla per tal de manipular el procés de pau per tal d’obtenir rèdits electorals,
a posar fi a la Guerra del Vietnam, amb més de cent mil baixes nordamericanes.
Sabem
també de la seva planificació i direcció en el robatori als headquarters demòcrates del edifici
Watergate, entre una infinitat d’evasions fiscals, malversacions, prevaricacions,
etc. Fa uns mesos enrere, el cas més famós de corrupció política dels Estats
Units va tornar als titulars, amb el desvetllament de la gran incògnita: qui va
desvetllar des de dins, l’afer.
Una
difícil, complicada i misteriosa personalitat, empitjorada per l’alcohol i els
medicaments, les frustracions personals, l’obsessió pel poder i per la política.
Però
en realitat, què sabem de Richard Nixon, 12 anys després de la seva mort?
[@more@]
