Sovint, en els debats al voltant dels sistemes
polítics en general, i la democràcia en concret, es
considera aquesta com un sistema polític més.
Una de tantes altres fórmules d’estructuració,
manteniment i eficàcia del poder polític (entès
d’una manera abstracta). Davant aquesta argumentació, no puc
sinó sentir un gran estupor. La democràcia és
molt més que un sistema polític, és un (el)
sistema que permet l’articulació dels interessos i
preferències dels subjectes (individus) que en formen part.
La democràcia és doncs, un permanent
equilibri entre les diferents
forces que actuen i representen una determinada societat. Un
equilibri continu que representa el primer estadi de l’agregació
i articulació de la pluralitat d’una societat.
Per a que un sistema
institucional, polític en definitiva, permeti doncs aquesta
convergència, confrontació pacífica i cooperació
entre els diferents interessos, és necessari tenir un
sistema polític neutral, transparent pel que fa a la
gestió dels inputs i dels outputs del sistema, del
procés social que comporta qualsevol procés polític.
Eus aquí la importància de mantenir l’equilibri, la
neutralitat i la transparència dintre de la democràcia
per tal que aquesta, sigui una vertadera democràcia.
En una de les obres més
famoses del professor Robert
Dahl, La
Poliarquia, l’autor no només
reflexiona sobre una de les preguntes sobre les que més s’ha
debatut al llarg de la curta història de la ciència
política, què és la democràcia,
sinó que a més, Dahl intenta operativitzar
aquest per a ell ideal utòpic i maximalista en forma del que
ell considera una poliarquia, així com les
característiques que un sistema polític ha de complir
per poder-lo etiquetar com a poliàrquic.
M’interessa aquí
però, destacar un altre pla d’allò que forma la
democràcia, la matèria sobre la que esta feta aquesta.
I és que seguint la teoria contractualista, la democràcia
és neutra i equilibrada precisament com a conseqüència
d’un consens (pacte) en el sí de la societat. Un consens que
ha de comptar com a mínim amb un coneixement per part de la
col·lectivitat que adopta aquesta fórmula
político-institucional, una dotació de legitimitat
(confiança) a la mateixa, així com una substancial
creença en que aquesta és la millor fórmula que
té una societat per dotar-se de les eines que li permetin la
seva subsistència en l’anarquia del individualisme. Sense
aquests elements, tots ells necessaris però no necessàriament
suficients, aquest sistema polític no pot esdevenir viable.
Un consens però que
en el pitjor dels casos, ens porta cap al conformisme i l’apatia,
dit d’altra manera, perquè participar del consens (polític)
d’aquella societat si aquesta ja l’ha adoptat? Hom pot viure dintre
de l’espai físic d’una societat, que es dota de normes
democràtiques per al seu funcionament, però al mateix
temps, romandre voluntària o involuntàriament apartat
dels mecanismes que mantenen aquest marc institucional (frontera)
d’aquella societat.
I en aquest sentit hi ha
un exemple sumament interessant: per a què són
necessaris els interventors i apoderats en les eleccions si el nostre
sistema ja és democràtic? Aquesta no resultarà
per a molts, una pregunta extravagant o aliena. Hom pressuposa que el
marc institucional (macro-estructura) està per damunt de la
micro-estructura, és a dir, l’enllaç, el cordó
umbilical que uneix a l’individu respecte el sistema polític
al qual en forma part. Però el que no pressuposa hom és
que sense aquests vincles, si no existeix una relació més
o menys contínua i intencionada entre l’individu (qui forma la
societat) i el marc político-institucional de la mateixa (el
que permet que sobrevisqui i perduri aquella societat), aquell gran
contracte que tothom signa de forma gairebé mística
desapareixi, perdi l’eficàcia (jurídica) que el fa
vigent.
El sistema no es pot
permetre doncs, més que una delimitada i reduïda
quantitat d’individus dintre (físicament) però fora
(relacionalment) del sistema, ja que arribat a determinat punt, a una
massa crítica, el consensus político-institucional
desapareix, i amb ell, aquella societat.
[@more@]
