Una de les frases possiblement més conegudes
en el lèxic polític als Estats Units diu que “en
any electoral, tothom es torna estúpid”. Contundent missatge
que ha tingut diferents variacions, entre elles “en any electoral,
tots els polítics es pensen que els electors es tornen
estúpids”, i que segurament podríem importar a casa
nostra canviant “any” per “campanya electoral”. Seguint
aquesta frase doncs, aquesta mitjanit comença la
estupidesa, sigui com sigui.
El que es coneix com l’enganxada del primer
cartell és quelcom que ha perdut bona part del seu
significat, especialment per al gremi de periodistes ja que
des de molt abans dels 15 dies que marca la LOREG,
han de prendre nota del creuament de declaracions, de manera molt
similar a com ho faran en els darrers 15 dies, això sí
i fins ara, sense l’habitual autobús de la premsa per fer el
seguiment a les apretadíssimes agendes dels candidats.
La primera pregunta que
ens podem fer doncs, és si té sentit parlar de
l’enganxada del primer cartell, i més encara, si té
sentit diferenciar els “15 darrers dies” de la resta de la
“campanya” electoral, més encara quan els eslògans
que inundaran el país a partir de demà ja són
per a tots, ben coneguts. La resposta és ben senzilla. La
mateixa legislació electoral marca les diferències
entre precampanya i campanya. Fins aquesta mitjanit no
es podrà demanar explícitament el vot per a cap
candidatura electoral, ni tampoc la cessió dels espais
electorals per part de les televisions públiques. Ara bé,
és igualment cert que la informació política
dels mitjans de comunicació des de la Diada Nacional,
aproximadament, s’ha estructurat de manera quasi sistemàtica,
en blocs electorals.
Davant aquesta rigidesa
doncs, els partits s’han hagut de buscar altres maneres d’arribar al
electorat, tenint en compte les limitacions (moltes) tant legals com
econòmiques. I en aquest sentit, durant la precampanya hem
vist bàsicament 2 notícies, fets, que han servit de
caixa de ressonància, on tots els partits s’hi han pronunciat
al respecte durant varis dies. El primer d’aquests fets venia ja fa
dues setmanes, amb la picabaralla per tal de pactar (o no) un debat
cara a cara entre Artur Mas i José Montilla. Més
concretament, els socialistes posaven tot un conjunt de condicions
sota les quals acceptarien aquesta confrontació, entre elles,
que un dels debats fos en castellà i en un mitjà
(televisiu) d’àmbit estatal. Més enllà de
les valoracions que cadascú pugui fer sobre aquestes
condicions, aquest era sens dubte, un dard enverinat, ja que
obviament, es sabia ja a priori, la que seria una resposta negativa
pels estrategues de campanya de CIU. Una resposta que comportaria un
més o menys profund debat sobre la llengua, molt més
que no pas sobre el debat en sí (que ja es donava gairebé
per segur des de feia dies que no es produiria). Un debat, sobre l’ús
del castellà i del català que beneficiaria clarament,
al candidat socialista, especialment pel que fa a la seva obsessió:
la mobilització del seu electorat que es queda a casa a les
eleccions autonòmiques, però que acudeix massivament a
les generals. Sobre la llengua, no sobre les condicions del debat,
que poc o res es va dir, s’hi van pronunciar durant una setmana tots
els líders polítics, esdevenint un tema de campanya,
si més no fins ara.
El segon fet, ha segut la
difusió per part de CIU d’un documental (en format DVD), amb
un contundent missatge crític sobre el tripartit. La notícia,
apareixia als mitjans el divendres (el mateix dia que tenia lloc
l’estrena a un cine de Barcelona del mateix), i ha portat una espiral
de declaracions que fins i tot, ha arribat a la CCRTV i als seus
treballadors. L’efecte mediàtic ha sigut clar, potser més
gran i tot del esperat. Uns dvd’s que avui s’adjunten a la premsa i
en els quals, CIU pretén arribar a tot el país,
configurant-se una nova manera de fer campanya. Com no podia ser
d’altra manera, el creuament de declaracions, un cop més, de
tots els líders polítics, no ha fet altre sinó
augmentar l’onada iniciada divendres, així com la curiositat,
de veure la producció. L’efecte d’aquest element sobre el que
passi el dia 1N no està clar, però de totes formes, ha
suposat una aposta (arriscada, sens dubte) del equip d’en David Madí.
Tot això, i molt
més, és el que hem pogut veure en els darrers dies de
la precampanya. El millor, tot just comença ara.
[@more@]
