EFECTE HIVERNACLE, PETROLI I ENERGIA NUCLEAR

Destaco tres notícies
de la setmana passada. En primer lloc, l’Institut Worldwatch en un recent informe,
destacava la posició
d’Espanya vers el Protocol de Kyoto i els objectius als quals hauríem d’arribar
al 2012. Un cop més, Espanya ocupa la darrera posició de la UE en aquests
objectius, tal i com ja he comentat en altres articles. Per una
altra banda, el preu de petroli està batent
rècords de preus consecutius, ens trobem ja en els 75$ del barril BRENT, i
tot apunta que ens podem moure en les properes setmanes i mesos en un escenari
d’entre els 70 i els 85 dòlars. I per últim, la setmana passada recordàvem tràgicament,
el 20è
aniversari de l’accident nuclear de Txernobil, el més gran i tràgic de la
història, i el principi de la fi per a molts, de la Unió Soviètica.

Per què he
seleccionat aquestes tres notícies? Doncs perquè com intentaré mostrar, crec
que estan íntimament relacionades.

En primer lloc, no és
nou l’incompliment dels compromisos de Kyoto a Espanya, compromisos que per
cert ens són ja molt generosos, però que estem sobrepassant amb escreix i no
podrem assolir. En aquest sentit però, trobo a faltar, i a diferència de
com sí ha passat al món anglosaxó, estudis i debats que clarifiquin de
manera clara i efectiva perquè cal arribar als objectius citats. Dit d’altra
manera, una justificació, més enllà de la ideològica, en termes econòmics, d’estalvi
(sobretot per a la salut) de què ens comporta la reducció dels gasos d’efecte
hivernacle, fonamentalment el CO₂ (responsable del 55% de l’efecte).
Manquen doncs, estudis epidemiològics, d’impacte sobre la salut i la qualitat
de vida, així com en termes ambientals, que a diferència dels Estats Units i al
Regne Unit sí s’han produït.

Més enllà dels motius
cojunturals, sobretot la crisi iraniana, els motius estructurals que
han portat a la cotització, això sí, en el mercat de futurs, del petroli, són
preocupants i creixents a mitjà i llarg termini. La demanda mundial de petroli
està creixent d’una manera espectacular (aproximadament entre 0,5 i 1,5 punts
per sobre del creixement del PIB als països desenvolupats). En el cas espanyol
però, hi ha la particularitat d’una escassa capacitat de refinament del cru,
especialment l’anomenat cru dens, més barat i més abundant, i que sembla
ser l’única possibilitat a curt i mitjà termini per a incrementar l’oferta
petrolífera.

Finalment, ara se
celebren 20 anys de l’accident nuclear que va commoure a tot el món i les
conseqüències del qual encara avui perduren, per bé que són incalculables. Tot
i lamentar les centenars de milerts de morts, malalties, deformacions,
alteracions i demés brutals efectes que va comportar l’escapament radioactiu, amb
Txernobil va prendre força l’antinuclearisme.

Un antinuclearisme
demagògic, no fonamentat ni justificat, i que junt amb l’ecologisme, no té un
model energètic clar, factible i efectiu. Més enllà de la demagògia que envolta
aquesta energia, l’electricitat obtinguda per la fissió nuclear, és neta,
molt abundant, econòmica, segura, contínua, sempre disponible, no depenent dels
mercats d’hidrocarburs i extremadament fiable.

L’ecologisme, s’ha de
basar en mètodes científics, en anàlisis cost-benefici i en fonaments
objectivables, que més enllà de l’ideologia o valors de cadascú, han de ser
efectivament contrastables. En aquest sentit, els ecologistes que no actuen
seguint aquests paràmetres, juguen un flac favor als valors que
persegueixen, i en general, un flac favor a la societat.

Lamentablement a
Espanya, encara no s’ha obert el debat sobre el model energètic, el medi
ambient i l’efecte hivernacle, ni de l’energia nuclear. I potser més val així,
ja que possiblement encara no som prou madurs com per a iniciar un debat
raonat.

[@more@]

Tweet